Un dels passatges del la novel·la Invictus, de John Carlin, que més em va agradar. Un resum sobre la figura de Nelson Mandela vist per François Piennar, el capità dels Springboks.
Small també recordava aquell episodi. “Els presoners no només ens van cantar, també ens van donar una gran ovació i jo… em vaig desfer en plors”, explicava, amb els ulls enrogits novament pel record. “Allà va ser on realment va arribar al meu interior el sentiment de pertànyer a la nova Sud-àfrica, i on vaig ser conscient de la responsabilitat de la meva posició com a Springbok. Allà, mentre escoltava com m’aplaudien, pensava en la cel·la de Mandela i en com havia passat vint-i-ser anys a la presó i on va sortir professant amor i amistat. Tot allò se’m va fer present, vaig veure-ho amb absoluta claredat, i se’m van inundar els ulls de llàgrimes.
Una recomanació d’Isabel Martí, de La Campana, va fer que em llegís amb especial atenció la novel·la El factor humà de John Carlin. Em va commoure. Un drama esportiu que retrata l’etapa política de Nelson Mandela a Sud-àfrica i com a través del rubgi s’intenta unificar una nació dividida pels anys de l’Apartheid. És emocionant llegir com neix el sentiment de nació i que arrenca amb el dia de l’alliberament de Mandela després de 27 anys de presó. I entendreixla trajectòria dels Springbocks, un equip que simbolitzava els ideals i les passions de la minoria blanca, i que Mandela va decidir agafar com a exponent que representés una nació dividida i gairebé impossible de reconciliar. La cohesió com a identitat a través d’un dels esports més nobles. Ara, ja tinc ganes de repetir les sensacions però amb la pel·lícula del veterà Clint Eastwood i valorar la interpretació de Matt Damon fent de capità de l’equip (François Pienaar), amb el consagrat Morgan Freeman reencarnant Mandela. Arriba l’esperada i emocionant Invictus!
Penélope Cruz s’ha endut l’Oscar a la millor actriu de repartiment per la seva actuació a Vicky Cristina Barcelona. L’estatueta de la PE és també un èxit més per a Jaume Roures, que confima la seva ascenció com a emprenedor de la comunicació. No para de recollir èxits. Mediapro, Público, La Sexta, Salvador, l’acord amb Woddy Allen… tot un conglomerat de mitjans i productes que enforteixen la plataforma mediàtica d’un dels nous homes forts de la comunicació a l’Estat espanyol. S’ha parlat molt de la rivalitat del Grup Prisa de Polanco amb el pool creat per Aznar a través d’alternatives com la Cope, El Mundo, La Razón i Via Digital. Però ara ja sembla que ningú pot fer ombra a Roures després de la bona simptonia que ha aconseguit amb el president Zapatero. Ni la família Godó ni Planeta, amb Lara Bosch, sembla que poden competir amb l’home que més ha progressat en l’última dècada. I, de moment, tot el que toca li està sortint bé. I a més, l’estatueta també serveix per enterrar qualsevol crítica que va rebre Barcelona en ser la ciutat escollida pel geni novaiorquès i la inversió pública que va representar.
