“La Caixa” està immersa en un procés de transformació important de la seva filosofia, producte del nou canvi de paradigma econòmic. L’entitat de referència de Catalunya, l’Estat espanyol i de les més importants d’Europa està modificant progressivament el famós lema de “Parlem?” per un nou ordre intern que es basa en els reptes dels objectius. Una travessa que requereix molta exigència i que suposa vendre el que sigui per ser més rendibles. L’arribada de les planxes Ufesa a les oficines és el primer i alhora exemple més simptomàtic. Però és un xoc en la ment dels treballadors, tots aquells i aquelles que han estat formats per tenir una visió del client i que ara s’encamina a ser del producte. Per això, els costa acceptar i entendre la mutació. I tot això en molt poc temps, en un canvi brusc, ja que en els darrers anys ha privat molt més la filosofia del “parlem?” que no els objectius numèrics.
Aquest nou rol repercuteix en els directors d’oficina, que ara seran més responsables de les oficines que no del tracte més directe amb els clients. Aquest canvi de planificació estratègica evidencia el que alguns en diuen “ara ja ens pot tocar vendre qualsevol cosa”. De fet, això ha passat en moltes altres entitats (rellotges, plats, viatges, etc.) menys a “la Caixa”, que era i és el model de referència per a la resta. I a aquests canvis s’hi ha d’afegir la crisi, la fusió de caixes que desitja el govern espanyol, el poder dels grans bancs i l’objectiu de futur d’encaminar-se a ser més una “Caixa Banc” que no “la Caixa” que sempre hem conegut.
Música / Under The Bridge # Red Hot Chili Peppers
