Tag Archives: Nou Estatut

Tot esperant la dignitat del Constitucional

2
Filed under Catalunya, Política

Després de la iniciativa històrica d’ahir amb l’editorial conjunt de dotze diaris editats a Catalunya, tal com era d’esperar, han arribat les dures crítiques des de la Brunete mediática. I del PP, és clar, i especialment del diari El Mundo. Ha fet molt mal a la dreta espanyola aquesta unitat periodística a favor del Nou Estatut i més encara si hi donen suport la societat civil i entitats i clubs esportius com, fins i tot, el Barça. I tot perquè s’esperava, com s’havia especulat des de La Moncloa, que la sentència de l’Estatut es podria anunciar aquesta setmana. Però és obvi que el soroll mediàtic no interessa al tribunal. El resultat global d’aquest unitat editorial ha estat un clam i un elogi: unió en temps de crisi i text conjunt per fer més unànime la proclama. Alhora però, amb la reivindicació s’ha deixat en evidència la unitat política que, una vegada més per culpa dels interessos partidistes, continuem sempre més dividits que units. El mateix president del Parlament, Ernest Benach, ho reclamava ahir.

Tot esperant com queda la retallada del Nou Estatut pels deu membres del Constitucional, que per força han de defensar aquesta Constitució tan desfasada i ambigua, periodistes, societat i polítics hem expressat la dignitat de Catalunya. I la reacció exposa que tres anys després també està quedant en evidència la dignitat del Constitucional. Si van perdent la dignitat es van convertint en més indignes.

Música / Always # Switchfoot

En defensa de “La dignitat de Catalunya”

7
Filed under Catalunya, Política

Tàpies

En una iniciativa sense precedents, avui dotze diaris editats a Catalunya publiquen un editorial conjunt titulada “La dignitat de Catalunya” per defensar el Nou Estatut pocs dies (o hores) abans de l’esperada sentència del Tribunal Constitucional. L’editorial defensa el text aprovat pel Parlament i pel poble català en referèndum i reivindica que ha arribat el moment que els vocals del Constitucional acceptin amb maduresa el nou procés autonòmic en què es troba l’Estat espanyol, tal com en el seu dia es va fer quan estava en joc l’esperit del 1977. És una pressió encertada i una unitat necessària per evidenciar que Catalunya necessita un “ser o no ser” per progressar com a nació. Els crítics poden culpar aquest tipus de manifest mediàtic en temps de crisi, atur, corrupció i argumentar que només va ser votat pel 36% dels catalans, però és només una excusa. Significa caure en l’error històric de sempre per qüestió de poder i involució.

El Constitucional no pot retallar els punts essencials tot i estar legitimat per fer-ho perquè seria un fre a l’evolució de Catalunya després de tres dècades, quan l’escenari és molt diferent -només cal veure com s’ha transformat el mapa d’Europa- al que es va tractar el 77 després de 36 anys de dictadura. Mentre augmenta la tensió i la política catalana viu amb nervis el resutat del TC, la manifestació popular a Barcelona per assumir la derrota també va guanyant força perquè s’espera la retallada i, fins i tot, representats polítics, sindicals i d’entitats culturals ja han tingut reunions per preparar la protesta, just quinze dies després de la sentència. Així de poc esperançador. És el consol que ha de tenir el “seny” català? Després de tres anys de negociacions esgotadores per tenir un Nou Estatut, amb el desgast de diners i de la política que això ens ha suposat, arriba l’hora de la veritat. Trenta anys de pedagogia del “cas català”, amb el Pujolisme i el Tripartidisme, no hauran servit per a res si hem de tornar, una vegada més, a baixar el cap pel poder de la llei. La victòria ens pot enfortir i engrandir però la derrota també pot ser molt dura.

La dignitat de Catalunya

“Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.” (l’editorial d’El Punt). Els altres diaris són Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7Segre.

Música / L’endocrina # Els Amics de les Arts

PD: Gran reconeixement per als germans Roca amb la tercera estrella Michelin per El Celler de Can Roca. Un mèrit ben merescut.

Ja només falta la sentència per la Diada

0
Filed under Catalunya

El govern català ja està preparat per acatar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el Nou Estatut. Saura ens ho va evidenciar ahir en la seva compareixença com a portaveu de l’executiu, després del retorn de les vacances d’estiu. Gens esperançador. Com si fos un cavaller entregat, amb l’espasa tocant a terra i no mirant el cel. Tant esforç, tantes esperances i tant soroll mediàtic en plena crisi econòmica per acabar acceptant una retallada de mínims i, nosaltres, ni preparats per a la lluita. Com era d’esperar. A vegades, més valen els silencis. I aquí si que no és qüestió de feeling, ja que mai l’hem tingut. Segurament, estem condemnats a invocar el famós i conservador “peix al cove” del president Pujol. I, per cert, el Nou Estatut hauria de ser tan important que hauria de ser passar molt per sobre dels rèdits electorals d’un i altre partit. 

La sensació és que estem acostumats a aquest tipus de derrotes morals i ja només faltaria que ens l’anunciessin l’Onze de Setembre. Potser, en el fons, és que Catalunya ja està bé com està com a comunitat. I el mateix passa amb l’Estat espanyol, governi qui governi. Potser, res ha de canviar, tant en un sentit com en un altre.

Música / I Gotta Feeling  # Black Eyed Pace