Un documental sobre Bill Cunningham

Bill Cunningham (Boston, 1928) fa anys que s’ha convertit en un referent més de Nova York. Aquest fotògraf del món de la moda del The New York Times fa més de 50 anys que passeja pels carrers d’una de les ciutats amb més encant del planeta amb tres detalls característics: una bicicleta (una vella Schwinn), una jaqueta blava i una càmera manual que utilitza des del 1978. Diàriament, no intenta captar grans imatges sinó escenes quotidianes i que tinguin la moda urbana com a protagonista. És un tipus de fotografia informal, amb la intenció de ser senzilla, però que té el gran encant de la varietat per l’espectacular factor multicultural que ofereix la Gran Poma. La mítica secció al diari du el nom de On the Street.

Tot i el seu caràcter humil i introvertit, Cunningham ja no pot passa desapercebut i, fins i tot, valora la seva gran obra com un conjunt d’imatges senzilles perquè no es considera un bon fotògraf. Però és fals. Té el mèrit de la constància i voler captar instants amb imatges que acaben formant el tipus de vivències urbanes en una gran ciutat. I ja han passat unes quantes generacions per la seva càmera. Per això, és un referent com a coolhunter i molts dissenyadors no poden evitar mirar sovint les seves fotos.

Un gest característic de la seva manera de ser i com serà recordat va passar fa un any. No va poder aconseguir una invitació per a la investidura d’Obama i què va fer? Agafar un tren a Washington i plantar-se allà al carrer com una persona més, aconseguint un gran reportatge (The Fabric of history) i que curiosament no té gairebé res a veure amb el primer nomenament d’un president de color en la història dels Estats Units. Persones, vestimentes, urbanitats i moments.

Cunningham vol continuar passant desapercebut com a persona però la seva obra ja és recordada en un merescut documental Bill Cunningam New York, dirigit per Richard Press, per resumir  la suma d’anys, imatges i records que ha deixat el tímid home de la bicicleta, que volia passar desapercebut, i que capta els moments al so de Hiya, muffin! Aquest documental es converteix també, en un retrat de la ciutat de Nova York i del mateix Cunningham.

Música / The Ghost Who Walks # Karen Elson

Obre el xat
💬 Necessiteu ajuda?
Hola 👋
Us podem ajudar?