Construir escenaris de futur

Sopar tertúlia amb Salvador Alemany al Restaurant Comiols de Barcelona. Una oportunitat per escoltar un dels homes més influents i amb més pes del país. En tot moment, durant la conversa queda constància del mal moment econòmic i de les dificultats per divisar un horitzó amb més optimisme. Com a col·lectiu, hem assimilat ja la duresa de la situació i també la perspectiva de continuïtat per als propers anys. Manca d’esperança producte de la constant davallada financera. Tinc la sensació que és un discurs, fins i tot, massa governamental i poc fresc. Amb un visió àmplia i raonaments en funció del seu posicionament com a president d’Abertis. I dins el lògic i habitual off the record, em quedo amb la reiteració constant del convidat que cal construir escenaris per a més enllà de dos o tres anys vista. No és fàcil, però és vital; aquesta és la previsió a gran escala. En la mitjana i petita, la nova societat del coneixement està transformant i canviant el paradigma, però tot just és l’inici i encara no té prou força per transformar pensaments i realitats. Però arribarà.

I en aquesta travessa del desert, amb les dificultats que pateix el govern per frenar l’atur, una proclama cada vegada més real: “S’ha de fer els escenaris perquè l’empresa trobi els escenaris”. I alhora, dimensionar tot el que afavoreixi Catalunya a millorar la seva economia: pacte de fiscalitat més “creatiu, imaginatiu i recaptatiu”, sistemes de finançament de crèdit, potenciar la capitalització, reordenació financera, replantejament del sector públic, repartir millor els beneficis empresarials, millors infraestructures, mà d’obra més qualificada… “Reivindicació de la gestió i la tàctica, amb una política creativa”, l’ADN del canvi d’un país. Sensació final personal: Que no perdem la competivitat del país, concedir més facilitats a les empreses de referència i que l’atur no es redueixi perquè els joves més formats acepten ofertes laborals a l’estranger.

Música | Somebody That I Used To Know # Gotye