M’esperava més Van Gogh a Arles

Com si fos producte del destí torno a Arles just quatre anys després del 29 d’agost del 2015. Sembla no haver passat el pas del temps a la Provença (lluny sempre de les especulacions urbanístiques). Bé, ara al 2019, aquesta vegada l’ocasió és més especial: Són els 50 anys d’Els Rencontres d’Arles, una de les exposicions de fotografia de referència al món (una mena d’Oscar de la Fotografia). Quina gran oportunitat per ser-hi i veure les anades i vingudes de turistes apassionats de la imatge. Però tornant a Van Gogh, recupero una altra vegada al pensament que el geni holandès mereix molt més d’Arles. El seu llegat és universal i la seva obra espectacular, ja que el sol d’Arles -el de la Camargue- el fa fascinar.

VVG: “Admira tant com puguis. La majoria de la gent no admira prou”

El que més greu em sap és que no s’ha mantingut la famosa casa on va residir durant els gairebé 15 mesos (dels 900 quadres que va pintar els de més èxit són els d’Arles). I caldria posar molt més en valor els indrets que va pintar i que s’han immortalitzat ens quadres famosos arreu del món. Ni el famós cafè a la cèntrica Place du Forum conserva un encant especial. Tot i tenir la Fundació, em sembla poc el llegat, sobretot, de quadres (no cal que siguin els originals) i de memòria audiovisual.

Música | Ça va ça vient # Vitaa & Slimane