Els nostres àngels de la guarda
Són els nostres àngels de la guarda en aquests moments de, per fi, confinament absolut. Aquells àngels que quan érem petits ens deien que ens protegien però que no els veiem mai. Ara mateix, existeixen. Els he vist avui durant el rodatge d’un espot a la Clínica Girona. Però no els he pogut tocar. I hi eren amb un somriure i en silenci fent la seva feina. Rigor i disciplina, mentre es respirada un silenci fred, massa fred.
El nostre sistema sanitari pateix en un moment dramàtic pel Coronavirus i això no va ni amb el sou d’un mes ni amb el d’un càrrec. És una professió que ens està servint d’escut humà en aquesta Primavera Sagnant de 2020 per la manca de recursos mèdics i per l’excés de retallades en els darrers anys. Una tragèdia que ara encara patim més i que, no ens enganyem, ha costat massa vides humanes. I alguns “àngels”, fins i tot, ho han pagat amb la seva pròpia vida. Molt trist. Inhumà. I vindran les conseqüències: depressions, malalties, defalliment…
Admiració i reconeixement amb el cor encongit i la cara desancaixada, mentre marxo del servei després de demanar la fotografia que immortalitzi el record.
Música | By your side # Sade