Que torni l’esperit de Johan Cruyff
El Barça està en crisi i feia molt que no passava, que fos de tanta gravetat. Gairebé ni ho recordo, tot i que sí els dos presidents que van haver de marxar per la porta del darrera: Gaspart i Reyna, al 2003. I després del cas Rosell i l’arribada de Bartomeu a la presidència, al 2014, sis anys després és a punt de deixar el club en un moment crític. És un final de cicle esportiu, tècnic i presidencial i ara arribarà una gran transformació de l’entitat amb la incògnita de Leo Messi. És el final dels deixebles del famós i victoriós “Dream Team II”, amb Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Dani Alves, Messi, i ara arriba l’hora de segurament els darrers integrants, amb Piqué i Busquets. La llegendària generació arriba a la cloe nda i el seu mèrit i èxit ha estat únic. Enorme. Admirable.
S’ha tocat fons després del 2-8 amb el Bayern a Lisboa i el més trist és que s’ha perdut l’esperit de Joan Cruyff, que s’ha respirat a l’entitat des de l’arribada de Joan Laporta el 2003. Ara és una travessa dura i difícil, és temps de foc nou amb president, entrenador i cos tècnic, però en tot cas m’agradaria que qui sortís escollit president recuperés la filosofia de Cruyff i apostés per tornar a fer brillar La Masia i torni a ser referent mundial. De fet, Barça i Masia s’han de reinventar i aixecar-se i que sigui amb la filosofia de qui va convertir l’entitat en gloriosa i admirada.
Música | On silent wings # Tina Turner