Girona, novament, entre silencis colpidors

Coronavirus. I també perquè els ciutadans, en general, hem fet poc cas de les recomanacions mèdiques i tornem a pagar el desordre que ja va començar per la Revetlla de Sant Joan. I després d’un estiu ple de festes. Les persones no som immunes a la Covid-19 per molt que ens ho podem pensar i la història de les pandèmies ja ens ho ha demostrat. I ara, en ple confinament perimetral, les alertes sanitàries ja són que tornarem a patir un confinament pràcticament total, per la saturació dels centres mèdics, i ja veurem el Nadal tan trist que ens espera: similar a com es va respirar la Setmana Santa.

I quan veus aquesta imatge bucòlica de tardor de les Cases de l’Onyar, envoltades d’un centre de la ciutat fred, silenciós, fràgil i sense ànima, veus com es el trenca el cor. Massa dur, novament, i ara amb força locals que per desgràcia no tornaran a obrir les seves portes per la greu crisi econòmica. És difícil no entendrir-se i pregar perquè podem recuperar-nos, entre tots, el més aviat possible. Per cadascun dels nostres cors com el de la ciutat, que batega molt tristament.

Música | Red hill mining town # U2