Històric Mensual: febrer 2010

Disset anys esperant una sentència judicial

2
Arxivat a Catalunya

setència_judici_explosió Vidreres

Suposo que per la importància del cas, el procés judicial per l’explosió de la pirotècnia Brau, de Vidreres, necessitava el seu temps  però disset anys són molts. Diria que exageradament molts. I ja no només perquè el procés tingués el seu protocol judicial, sinó per als qui han patit durant tants anys. Principalment, les famílies de les víctimes i  els nou acusats que ara han quedat absolts, i en segon terme, els advocats que s’han fet càrrec del cas. Fins i tot, avui a uns lletrats els costava trobar un raonament per intentar que fos comprensible donar sentit als disset anys d’espera per tenir un veredicte. Després és quan cal qüestionar el concepte de la Justícia com a pilar del Dret d’una societat i la seva responsabilitat com a administració, per així no quedar en evidència. Tot i que ara algunes acusacions particulars han anunciat que presentaran un recurs contra la sentència, fins ara i per sort, s’ha fet justícia.

Música / I Am # Mary J. Blige

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

El 79% de les grans empreses mundials es promociona a través de blocs i xarxes socials

0
Arxivat a TIC, Web 2.0

La companyia Burson-Marsteller ha realitzat un estudi per valorar l’ús de les xarxes socials d’internet que fan les 100 companyies més importants del món de les 500 que apareixen a la llista Fortune Global 500 (anàlisi de Mashable). Els resultats són molt elevats pel que respecte el seu posicionament a la xarxa i l’indicador que més ho resumeix és aquest: el 79% de les cent grans companyies mundials utilitza, com a mínim, Twitter, Facebook, YouTube o els blocs corporatius per comunicar-se amb els clients i altres usuaris interessats. Segons els resultats, el 54% de les grans empreses té presència a Twitter -cada vegada té més adeptes-, el 32% ha creat un bloc, i el 29% disposa d’una pàgina activa a Facebook. Darrerament, moltes marques han experimentat un creixement explosiu en les xarxes socials i un exemple de referència és Starbucks Coffe,  amb gairebé 4 milions de fans.

És una evidència més del creixement de les xarxes socials a nivell virtual i la constatació que progressa el model de negoci per la comunicació tan directe que es genera entre l’emissor i el receptor. Hi ha moltes estadístiques més interessants en aquest estudi, que demostra que als consumidors realment els agrada col·laborar amb les empreses a través dels mitjans de comunicació social. A més, la interacció és pràcticament a cost zero i sense intermediaris. Ara bé, cal saber trobar el procediment adequat i entendre com funcionen aquests nous vincles.

Música / Come On Everybody #  US 3

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Tot esperant Ferran Soriano

0
Arxivat a Barça, Catalunya, Economia, Esports

Ferran Soriano_president Spanair

Ferran Soriano afronta un difícil repte a Spanair. Ara més que mai. Emprenedor de solvència constrastada, té ara la missió tan complicada de salvar l’aerolínia catalana de la crisi. Tot i la reestructuració de la companyia i les baixes que es van provocar a la plantilla només adquirir-la, ara ha calgut un crèdit sindicat entre la Generalitat i les entitats financeres per intentar donar viabilitat al projecte. Onze mesos després del seu nomenament, Soriano ja ha deixat entreveure que el futur de Spanair passa per sortir a la borsa o integrar-se en una altra companyia. Però amb els temps que corren, potser no es trobarà un soci com cal, ja que si havia de ser Lufthansa aquesta aerolínia alemanya afronta la vaga més gran de la seva història durant quatre dies.

I mentre pilota Spanair, el seu proper pas i que cada vegada pren més força és la de ser el nou precandidat a la presidència del FC Barcelona. Ja no són especulacions sobre el seu possible retorn al Barça i s’apunta al seu lideratge com a clau per aglutinar una candidatura continuïsta amb un triumvirat amb Godall i Ferrer, per així no donar opcions a Sandro Rosell. Soriano té moltes virtuts i un bon cartell, especialment en el sector TIC i l’esportiu, però l’espera un doble salt mortal: primer saber gestionar si quedar-se o no a  l’aerolínia i després, crear una candidatura guanyadora per ser el nou president del Barça. Just quan el club blaugrana, a nivell de totes les seccions, travessa un dels millors moments esportius de la seva història i que gairebé sembla insuperable.

Música / Maleeixo el temps #  Raydibaum

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

President 2.0 + Parlament 2.0 = Activitat Política 2.0

2
Arxivat a Catalunya, Parlament, Política, Web 2.0

c29wYXIgRXJuZXN0IEJlbmFjaC5KUEc=_159964_6794_1

El sopar tertúlia amb Ernest Benach (el seu apunt), dimecres al Restaurant el Coure, va suposar una pluja d’idees constant entorn el concepte de la política 2.0. Amb persones amb visions internes com les del mateix president del Parlament i implicats del món polític com Montserrat Capdevila, Carme Sánchez i José Antonio Donaire, que es van relacionar amb les opinions externes dels assistents, principalment blocaires. Benach va ser transparent amb tots els temes que es van anar tractant -res d’off the records- i que entraven dins el guió de la distància curta: Parlament 2.0, el seu nou llibre Política 2.0, el Tripartit, la llei electoral, la desafecció política augmentada per la crisi, el finançament de partits i les eleccions al Barça. Ens en vam deixar un de pendent: les vegueries.

Benach va desfilar la vetllada parlant del Parlament a les aules després de la recent visita en instituts com l’IES Agustí Serra de Sabadell, i tot seguit, sense guions, es van anar desgranant temes d’actualitat com l’obertura del debat parlamentari a la xarxa -serà un gran avenç-, la presentació del seu nou llibre en format paper i digital -el presenta el 9 de març i “recomano que es llegeixi amb l’e-book”-, la seva decepció pel procés de la llei electoral al Parlament-”la llei electoral era fàcil de fer perquè hi havia una base”-, les dificultats de la conciliació familiar amb l’activitat política, el convenciment que en dues legislatures “votarem per internet” i  la demostració que seguirà les eleccions del Barça -”i votaré”. Mentre que la sortida d’Ernest Maragall va preferir no parlar-ne i el seu futur polític amb vista les eleccions va quedar en un interrogant.

Va ser un sopar tertúlia molt distès, reflexiu, amb visions crítiques pel moment actual de crisi i la gestió de l’administració, però amb l’esperança de gaudir d’una bona oportunitat de deixar anar la imaginació pensant que Catalunya es va construint a base de la política real, però també amb la 2.0, amb un Parlament que vol ser 2.0, el seu president també  i que el seu llegat escrit serà el llibre però també amb l’esperança i el convenciment  que ho sigui l’activitat parlamentària.

Música / Last Of The Rock Stars # Elliot Murphy

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Cuspidis: nova xarxa social per a muntanyencs

1
Arxivat a Web 2.0

cuspidis

La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:

- Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.

- Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.

- Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.

- Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.

- Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.

Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot  créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.

Música / Eyes On The Prize # Mavis Staples

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

La relació entre joves i l’administració 2.0

2
Arxivat a Catalunya, Web 2.0

joves

Joventut de la Generalitat, Jove.cat i Volemdecidir.cat són els tres webs actius de la Secretaria de Joventut per informar i dirigir-se als joves catalans a través d’internet. Divendres passat, a mig matí, els responsables de la secretaria va voler mantenir una trobada amb per persones actives a la xarxa per dialogar en relació el moment actual i amb vista el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que tidrà una propera reunió important el proper dia 27 a Manresa. Va ser molt interessant i enriquidor formar part de la pluja d’idees que va voler generar el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, amb l’esmorzar Toni Aira, Pau Canaleta, Jesús Ferré, Jordi Font, Àlex Gutiérrez, Oriol Lladó i Trina Milán. Els reptes que es pot proposar l’administració en aquesta nova societat del coneixement comencen pels joves actuals, que són els protagonistes de la nostra primera generació de nadius digitals. 

I Joventut hauria de ser un departament de referència per a la Generalitat i, just ara, deu anys després de l’aprovació del primer Pla Nacional és un bon moment per arriscar en els conceptes i buscar noves metodologies 2.0, més enllà de la lògica coporativitat. Dins d’uns límits, pot ser més atrevit i interactiu que altres conselleries i té l’avantatge que els joves dominen perfectament aquests nous canals de comunicació i en són uns usuaris molt actius. Mòbils, portàtils, pc dels instituts o les universitats, pc familiar… la qüestió és marcar uns objectius, establir uns projectes, crear motivacions i escoltar els joves per saber què volen trobar en una administració poc institucional a la xarxa, ràpida i poc rigida. Un bon moment per buscar trencar els esquemes, replantejar idees noves (ara cal tenir presents els indicadors de la crisi, l’emprenedoria, internet, salut, la formació, el factor intercultural) i pensar que el nou pla és tan vital a la xarxa com en l’acord amb agents del pla de la Generalitat, el pla local, el pla d’entitats i el pla de joves. I és que les bases del nou full de ruta també passen per la xarxa.

Música / Time To Live # The Pepper Pots

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Debat sobre l’ús de Twitter a Bèlgica

0
Arxivat a Política, TIC, Web 2.0

És molt interessant el debat que s’ha generat en el si del govern belga arran de l’ús de les xarxes socials. El motiu té una causa: el ministre d’Empresa i Noves Tecnologies, Vincent Van Quickenborne, va penjar a Twitter una foto durant la celebració del Consell de Ministres on apareix el primer ministre, Yves Leterme, parlant per la blackberry. La conseqüència ha estat que Leterme hagi decidit prohibir que els seus ministres publiquin textos o fotos en les xarxes socials sense el seu consentiment. Van Quickenborne, que ho explica en l’última entrada al seu bloc, ha reconegut l’empipada del primer ministre per haver utilitzat l’ús de Twitter durant el Consell de Ministres, tot i que ha admès que l’experiència també li ha servit a Leterme per valorar tot l’enrenou que ha suposat i la possibilitat de tenir un canal més de comunicació. A més, Van Quickenborne, un pioner de les noves tecnologies (el seu Twitter), hi ha trobat la part positiva i és que alguns ministres ara ja utilitzen el canal  de microblocs més famós del món. El debat genera un precedent polític amb vista el futur i quin han de l’ús de les xarxes socials en els grans cercles de poder.

Música / Bring Me To Night # Evanescene

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

“Política 2.0″

0
Arxivat a Catalunya, Política, TIC

Ernest_Benach_Política_2.0_Parlament_Catalunya

Ernest Benach ja té a punt el llibre que tenia ganes de publicar des de feia temps: Política 2.0. Sortirà publicat a mitjans del mes que ve i serà com el llegat que ens deixa del seu segon mandat com a president del Parlament. M’agrada aquest nou pas que fa, ja que confirma les seves ganes d’apostar, creure i arriscar en el camp polític a la xarxa. Segons ha avançat l’ACN, el text és una coedició d’Angle, Bromera i Cossetània, i s’editarà tant en paper com en digital, amb el repte de valorar la influència de les noves tecnologies en la política. I segons Enric Faura, editor i director d’Edi.cat, aquest és un text “molt pensat per la versió digital” que es penjarà junt quan surti de la impremta, cosa que potser farà que Política 2.0 sigui abans a internet que a les llibreries.

De fet, ara és parla molt de la política 2.0, però aquesta no existiria sense els polítics 2.0, sense les institucions 2.0 i sense una societat preparada per assumir aquesta nova política i creure en una participació i interacció digital, fins i tot, més enllà de les xarxes socials. El president Benach ha estat pioner -com altres diputats catalans- i se li ha d’agrair, ja que també té un preu. Ha tingut l’oportunitat de convertir-se en un referent a Catalunya pel càrrec que ocupa i no ho ha desaprofitat, conscient que era el moment en temps que avança tant la societat líquida com el descrèdit dels ciutadans envers la política. I ho ha fet amb mentalitat oberta i transversal, amb il.lusió i valentia, i generant vincles entre la persona, la institució i els ciutadans. I és d’agrair com a exmple i referent. El progrés avança amb els canvis i amb les persones que el fan possible.

Música / Una vida tranquil·la # Mishima

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

El debut de Google com anunci televisiu

2
Arxivat a Esports, TV

El primer anunci televisiu de Google Inc. es va estrenar durant la retransmissió de la Super Bowl 2010. I m’esperava un anunci més impactant per ser el debut de la companyia californiana (em va agradar més el de Motorola i el de Snickers, que va triat com a favorit per l’audiència) i més tenint en compte la repercussió de la retransmissió: 106 milions de nord-americans van seguir per televisió la final i van convertir la 44ena edició de la Super Bowl en l’esdeveniment més vist de la història dels Estats Units. I en el cas de Google, el seu producte va ser un spot molt líneal, poc atrevit i basat en un guió típic del que ja pot oferir com a concepte: un buscador més utilitzat a la xarxa per la seva gran capacitat de recerca. Un concepte l’ofert pels creatius de Google que contrasta, per exemple, amb el de la cadena de televisió Flo.tv, que ofereix retransmissions en directe via mòbil.

Tot just fa dos anys, més de la meitat dels nord-americans va confessar la publicitat emesa durant els quatre apartats del partit, és una de les principals raons a veure la final. I ja és un clàssic entre la societat nord-americana que els anuncis de la Super Bowl s’imposin com a tema de conversa durant tota la setmana.  I les xifres parlen per si soles: per pautar un spot de 30 segons, cada anunciant va haver de pagar més de 3 milions de dòlars. Entre les novetats d’aquest any (amb polèmica inclosa), ha destacat  l’absència de Pepsi, un dels anunciants de referència en els darrers 23 anys, mentre que sí que es va mantenir el seu gran competidor: Coca-Cola, que va apostar per barrejar-se entre els dibuixos dels Simpsons.

Música / Pink Houses # John Mellencamp

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Gràcies Barrufet

0
Arxivat a Esports

Sovint el futbol, per la seva condició d’esport rei, es “menja” mediàticament la resta d’esports. I ja no parlem a Can Barça, i més en l’època d’una temporada llegendària com la del 2009 de la mà de Pep Guardiola. Però avui és el dia de David Barrufet per tot el llegat que deixa a l’handbol del club blaugrana i, especialment, al Palau. Com a esportista i persona. Semblava que no podia ser, que no arribararia mai aquest moment després de tants anys. Tantes i tantes retransmissions escoltant el nom de Barrufet sota els tres pals i els seus característiques pantalons de xandall de color groc, que ja sembla impensable escoltar el nom d’un altre jugador. Però avui era el dia triat per avançar el seu final per quan acabi aquesta temporada i, com era d’esperar, ha omplert la sala per a la roda de premsa. I ha tingut el seu moment emocionant, com havia de ser. Se’n va un “gran”!

“Barru” deixarà un buit molt important i merescut a la secció. I el valor de la constància, la il·lusió, el talent i el sacrifici en l’esport per mantenir-se com un dels millors porters del món i haver de lluitar cada temporada amb grans jugadors per ser el porter titular del Barça. Són miralls que també necessita l’esport en la màxima competició, ja que així és més fàcil ensenyar amb bons exemples a les noves generacions. Gràcies Barrufet per representar tan bé a una generació. 

Música / Bitch # Meredith Brooks

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!