Després de l’Orgull Gironí
El Girona FC comença una nova etapa després del desil·lusionant descens que encara costa de creure per com es va produir. Un cúmul de situacions que van acabar per enfonsar l’equip i no assolir la permanència en la segona temporada a La Liga: adéu al somni. Impotència total. De fet, Segona és la seva categoría natural si es valoren els últims anys on es va aprendre molt, patir moltíssim i, finalment, es va fer història.
Sembla que encara no pot ser que el Girona no sigui a Primera però ara toca refer-se i demostrar que l’equip té una base sòlida com a entitat per continuar fent les coses bé més enllà del desig del retorn. Les ànsies no són bones i la Segona és duríssima. Massa per a una entitat modesta, sense una gran massa social, i que afronta l’etapa de desil·lusió. Només cal veure l’Estadi que quedarà mutilat sense les graderies Nord i Sud, amb només la de Preferent.
Arriba l’hora de la veritat. La ser un dels grans de Segona i ser un dels aspirants a Primera. L’experiència és un valor i les desil·lusions són un aprenentatge: ara caldrà veure quina plantilla s’acaba fent i la veritat de la relació amb el City. Molt vincle però la realitat és que jugadors que destaquin i compleixin les expectatives, gairebé cap. Comença la travessa del desert en la categoria “habitual”.
Que la sort t’acompanyi Girona FC!
Música | Coastline # Hollow Coves