Em va agradar i sorprendre al mateix temps el paper de la desconeguda Gabourey Sidibe en la pell de Claireece a la pel·lícula Precious. És lògic que tant el film com la jove actriu siguin la revelació del moment als Estats Units i ja tinguin premis importants com el Globus d’Or. I ara enfilen cap els Oscar 2010, gràcies a un film independent que retrata molt bé les dificultats dels joves que viuen als barris marginals de grans urbs com Nova York. Però a banda del significat que transmeten les vivències de l’actriu principal per la seva pobresa, violència domèstica i obesitat, és molt lloable el pes que es dóna a l’educació per intentar que aquests joves trobin una sortida a la seva precària situació. En aquests àmbits, no és fàcil aconseguir donar una esperança a aquests adolescents sense gaire esperances de futur, amb un entorn marcat per la pobresa, els maltractaments, la delinqüència, les drogues i la prostitució.
Fins i tot, el director Lee Daniels va haver de suavitzar el guió del llibre (guionitzada per Geoffrey Fletcher) degut a la crueltat que va viure la jove Clairecee en el si d’una família afroamerciana del Harlem, tal com retrata la novel·la Push, de l’escriptora Sapphire, que va publicar el 1996. Entre la negror de la vida dels més desafavorits del Quart Món, es retrata també l’essència del valor de la formació i com l’educació pot ajudar a donar “llum” a una vida i trencar amb un destí que ja sembla predestinat. Una bona història en la recerca humana de significat.
Música / Ordinary People # John Legend
