La direcció de la BBC estudia transferir la major part de la producció del servei mundial a internet i als telèfons mòbils, com a estratègia per realitzar fortes retallades de pressupost i plantar cara a la caiguda d’oients de l’emissora. Per a l’ens públic britànic, les elevades despeses que suposa el servei mundial de ràdio són una de les motivacions de la decisió. A més, la situació econòmica de la BBC es va agreujar ahir quan el govern britànic va anunciar una retallada del 3% en el pressupost del Foreign Office, que deixa al servei mundial de la BBC amb 317,57 milions d’euros de pressupost anual.
Segons l’últim sondeig d’audiències de la BBC, mentre que els visitants al web passaven dels 238 milions de 2009 als 241 milions de 2010, l’audiència del servei mundial de ràdio queia un 9%: de 177 milions d’oïdors a 161 milions. En aquest sentit, m’agrada la frase del seu director, Peter Horrocks, que resumiria el moment actual de projectes comunicacionals que muten del concepte original cap a la xarxa. “Ens enfrontem a importants desafiaments pel que fa les plataformes de difusió i, encara que cada vegada estem captant més audiència, els beneficis que podrien derivar d’això s’evaporen per la inversió en noves plataformes”. Una dada positiva per a la BBC és l’audiència del servei mundial de televisió en àrab i persa, que ha crescut significativament en arribar als 16,7 milions d’espectadors davant dels 9,7 de l’any anterior.
Felicitats a RAC1 perquè avui celebra els 10 anys amb una festa a Port Aventura. Aquests deu anys són la confirmació de l’èxit d’un nou model de ràdio en català que funciona, enganxa, i que ajuden a visionar l’actualitat de Catalunya des de l’ones. És una aposta del Grupo Godó que ha progressat més ràpid del que potser van arribar a pensar en el seu dia els seus creadors als inicis del mil·leni. I és interessant veure com una ràdio, totalment catalana, ha aconseguit tenir quota de mercat, quan estem en el període que amb la radiofórmula i la centralitat des de Madrid és pot consagrar una emissora a Catalunya. A RAC1, el missatge és 100% en clau catalana i la seva identitat, per exemple, contrasta plenament amb el diari del mateix grup. I l’aportació d’una plantilla jove, que mereix molt més reconeixement, li ha donat molta vitalitat, al costat de la seguretat de les veus consagrades. I bona part del mèrit és del seu director, Eugeni Sallent, que ha sabut liderar el projecte, rendibilitzar-lo empresarialment, i fer-lo tant o més competidor que altres ràdios amb molts més periodistes, pressupostos i mitjans.
Trobo molt interessant el projecte que significa la ràdio Whitechapel AM, que just ha complert 30 anys. És una iniciativa que, gràcies a les donacions, fa temps que pretén contribuir al benestar y la recuperació dels pacients al Royal London Hospital, un dels més grans de la capital londinenca. L’emissora, que du el nom del carrer on es troba el centre, emet les 24 hores i busca la implicació dels pacients en un dels programes, amb la selecció de les cançons alhora que intenta transmetre un valor terapèutic, com si es tractés de l’Efecte Mozart. I els pacients ho agraeixen, tal com demostra aquest vídeo de la BBC. De fet, els investigadors han demostrat els fonaments, els efectes i les aplicacions terapèutiques de la música, amb el canvi de les ones cerebrals que donen un canvi neurològic profund. M’agrada que la música actuï sobre les nostres emocions i més encara, quan és en aquests casos mèdics i dóna resultat per als qui més ho necessiten.
Rac1 va creixent i cada vegada té més oïents: al contrari de Catalunya Ràdio, tot i que en l’EGM d’avui s’ha confirmat que manté el lideratge de Catalunya. I aquest era important per veure com afrontava l’audiència la marxa d’Antoni Bassas i l’arribada de Neus Bonet, a qui cal donari-li un marge de temps i la mateixa confiança que van tenir els seus predecessors.
Hi ha gent que disfruta amb les davallades que va tenint l’emissora pública des que hi ha el pacte de les esquerres a Catalunya. Personalment, no, tot i els errors que ha comès. No crec que el nostre país es pugui permetre el luxe que aquests oïents passin a la SER, com alguns alarmen des de fa temps, o bé tot i que ja és diferent, s’hagin traslladat a Rac1. Els més pessimistes s’inclinen per la primera opció mentre que la segona és cada vegada més evident. Hi ha el “canvi” a favor del grup Godó, que ofereix una ràdio menys formalista, més atrevida i dinàmica. I tot i no tenir la gran estructura de Catalunya Ràdio, Rac1 va progressant i consolidant el projecte del Grup Godó en l’àmbit radiofònic. Un producte més dels nous temps i de la influència i la generalització dels pools mediàtics a casa nostra. Tot i que considero que l’encert és haver sabut idear una ràdio molt diferent al target de La Vanguardia: molt més juvenil, menys conservador, més catalanista i molt culé.
