Gràcies Barrufet

0
Arxivat a Esports

Sovint el futbol, per la seva condició d’esport rei, es “menja” mediàticament la resta d’esports. I ja no parlem a Can Barça, i més en l’època d’una temporada llegendària com la del 2009 de la mà de Pep Guardiola. Però avui és el dia de David Barrufet per tot el llegat que deixa a l’handbol del club blaugrana i, especialment, al Palau. Com a esportista i persona. Semblava que no podia ser, que no arribararia mai aquest moment després de tants anys. Tantes i tantes retransmissions escoltant el nom de Barrufet sota els tres pals i els seus característiques pantalons de xandall de color groc, que ja sembla impensable escoltar el nom d’un altre jugador. Però avui era el dia triat per avançar el seu final per quan acabi aquesta temporada i, com era d’esperar, ha omplert la sala per a la roda de premsa. I ha tingut el seu moment emocionant, com havia de ser. Se’n va un “gran”!

“Barru” deixarà un buit molt important i merescut a la secció. I el valor de la constància, la il·lusió, el talent i el sacrifici en l’esport per mantenir-se com un dels millors porters del món i haver de lluitar cada temporada amb grans jugadors per ser el porter titular del Barça. Són miralls que també necessita l’esport en la màxima competició, ja que així és més fàcil ensenyar amb bons exemples a les noves generacions. Gràcies Barrufet per representar tan bé a una generació. 

Música / Bitch # Meredith Brooks

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

El valor per a l’educació a “Precious”

2
Arxivat a Educació

Em va agradar i sorprendre al mateix temps el paper de la desconeguda Gabourey Sidibe en la pell de Claireece a la pel·lícula Precious. És lògic que tant el film com la jove actriu siguin la revelació del moment als Estats Units i ja tinguin premis importants com el Globus d’Or. I ara enfilen cap els Oscar 2010, gràcies a un film independent que retrata molt bé les dificultats dels joves que viuen als barris marginals de grans urbs com Nova York. Però a banda del significat que transmeten les vivències de l’actriu principal per la seva pobresa, violència domèstica i obesitat, és molt lloable el pes que es dóna a l’educació per intentar que aquests joves trobin una sortida a la seva precària situació. En aquests àmbits, no és fàcil aconseguir donar una  esperança a aquests adolescents sense gaire esperances de futur, amb un entorn marcat per la pobresa, els maltractaments, la delinqüència, les drogues i la prostitució.

Fins i tot, el director Lee Daniels va haver de suavitzar el guió del llibre (guionitzada per Geoffrey Fletcher) degut a la crueltat que va viure la jove Clairecee en el si d’una família afroamerciana del Harlem, tal com retrata la novel·la Push, de l’escriptora Sapphire, que va publicar el 1996. Entre la negror de la vida dels més desafavorits del Quart Món, es retrata també l’essència del valor de la formació i com l’educació pot ajudar a donar “llum” a una vida i trencar amb un destí que ja sembla predestinat. Una bona història en la recerca humana de significat.

Música / Ordinary People # John Legend

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Zapatero ja pot resar a Washington

0
Arxivat a Comissió Europea, Economia, Política

Zapatero buscarà avui una imatge al costat d’Obama que li permeti rellançar la popularitat a escala global després de la constant incertesa de la seva política econòmica a l’Estat espanyol i la recent marxa enrere -i en només quatre hores-, del projecte de reforma del sistema de pensions enviat a la Comissió Europea, just quan n’ocupa la presidència. Però ser entre els convidats il·lustres que participen en l’esmorzar nacional d’oració que celebra el president nord-americà no li permetrà modificar la tendència de crítiques que rep el seu lideratge i el seu govern per la manca d’eficiència i planificació en la lluita contra la crisi. De fet, la recessió econòmica ja ha marcat aquest segon mandat del president socialista, que durant la campanya electoral del 2008 va cometre el gran error de negar la crisi. I quedar en evidència com a mal estadista. Quan les economies europees més potents es comencen a recuperar després de dos mals anys, l’economia espanyola continua caient mentre que economistes com Krugman i Roubini comparen les xifres espanyoles amb les tan alarmants de Grècia.

Després de gairebé dos anys del segon mandat, Zaptero pateix les conseqüències d’haver jugat massa fort a una carta: la de la improvització. I ja no és suficient per combatre amb unes xifres de l’atur que, tal com era d’esperar, cada vegada s’enflien més. Precisament, ara és moment per no fallar en l’essència de qualsevol governant i no perdre les formes ni en l’ètica ni l’estètica. Però Zapatero transmet una inseguretat innecessària i poca solidesa en matèria econòmica. Amb l’agravant que els “seus” el deixen cada vegada més sol i la càrrega personal que li suposarà haver de suprimir ministeris per combatre la despesa pública. Per això, darrerament, els toca fer dun paperàs a Rubalcaba, Salgado i, especialment, Corbacho, que intenta resistir com pot. La sort que continua tenint el president espanyol és que l’oposició continua sense tenir un líder del carisma d’Aznar, tal com voldrien els fidels del PP, i Rato està arraconat a Caja Madrid.

Música / World Behing My Wall # Tokio Hotel

 

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

La futura seu de la Generalitat a Girona

0
Arxivat a TIC

Una selecció d’imatges de la visita de dissabte a la futura seu de la Generalitat a Girona a través de les fotografies que van realitzar Miquel Ruiz, Anna Codina i Miquel Pellicer. També n’hi ha algunes de  i personals. En global, la demostren la transformació de l’antic hospital de Santa Caterina al model únic d’administració  pública per a una demarcació, amb espais oberts, funcionals, despatxos amb molta transparència i la importància d’adaptar-lo a l’ús de les noves tecnologies. Els trasllats començaran a l’abril i està previst que al juny tot ja funcioni amb normalitat.

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Un model pioner sobre l’administració pública

1
Arxivat a TIC, Web 2.0

delegacio

Em va agradar organitzar dissabte al matí la visita interactiva a la futura seu de la Generalitat a Girona a través de la iniciativa que va tenir Jordi Martinoy, just el dia que vam enregistrar amb Germà Capdevila un espisodi més del No En Sabem Res. Martinoy va pensar en STIC.CAT per planificar una trobada interactiva al nou edifici, que està previst que al juny ja funcioni gairebé amb normalitat. Vaig quedar sorprès de la reacció dels assistents, la majoria persones actives a la xarxa o vinculades a les TIC, en veure la transformació de l’antic hospital a nova seu governamental. I durant les visites als diferents departaments, la pregunta inevitable va sorgir entre un petit grup d’assistents: “I un edifici pot canviar l’administració?” La resposta va ser: “No. Un govern pot canviar l’administració.” Lògic. Però la transformació de l’administració, amb una visió molt més oberta i eficient a través de les noves tecnologies, ha de ser inevitable i es va respirar en l’ambient durant la visita. Els conceptes ja hi són, e-Administració i Open Government, i ara cal desenvolupar-los.

Dades que ens van facilitar i que defineixen aquest projecte pioner a Catalunya: illa d’equipaments de 9.870 m2, hi haurà totes les seus menys Justícia, Cultura i l’ACA (seran a la Casa Solterra), superfície construïda de 30.754 m2 en quatre edificis, 850 treballadors provinents de 19 àmbits de gestió, sala tècnica (CPD) de 60 m2 equipada amb servidors d’última tecnologia i molt baix consum, connexió de 200 Mbps cap a la xarxa corporativa de la Generalitat i Internet, 19 sales tècniques distribuïdes per tot l’edifici, 5 km de fibra òptica interna, 250 km de cablejat de dades, més de 4.500 preses de xarxa, 1 GB d’espai màxim per dades individuals d’usuari, 500 GB d’espai màxim per dades compartides per Servei Territorial, 550 pc’s, 30 sales de reunions, intranet corporativa, cartelleria digital, l’objectiu d’optimitzar al màxim el paper, despatxos transparents… 

Durant la visita, l’edifici guanya molt més amb un matí assolellat. Combina la història amb la modernitat, enclavat al centre de la ciutat, a tocar la Plaça Catalunya. Personalment, agraeixo la predisposició de Martinoy, així com les explicacions de Jaume Torrent, director del programa de transformació de l’efici, i Diego Vieyra, gestor tecnològic del programa informàtic. I em va fer molta il·lusió veure entre la trentena d’assistents a Miquel Pellicer (una vegada més) i l’autor d’aquesta fotografia: Miquel Ruiz.

Al final, a la cata de vins al Restaurant Mimolet, no em vaig poder quedar. Però és aquests moments de crisi que s’agraeix la implicació constant amb STIC.CAT de persones com en David Illa (una vegada més). Per tant, gràcies a tots per venir i per voler compartir la visita.

Música / Down in Mississippi # Mavis Staples

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

El risc d’actuar per ajudar als més necessitats

0
Arxivat a Cooperació, Solidaritat

STIC_BdA

Hem tancat la I Campanya Solidària d’STIC.CAT a benefici de la Fundació del Banc dels Aliments. En poc temps, gairebé un mes i escaig, hem aconseguit recaptar 4.000 euros que són per a aquesta entitat que es dedica a lluitar contra la fam a casa nostra fent arribar aliments a les persones més necessitades. Personalment, us vull donar les gràcies a tots els qui ens vau ajudar a difondre la idea, a les entitats esportives, ajuntaments i empreses que vau col·laborar amb el projecte i, sobretot, als qui vau voler contribuir amb la vostra aportació per a la campanya. Ha estat un repte esperançador tot i el risc de l’atreviment, amb detalls tan motivadors com els de Jordi Roche, Joan de Llobet, Àlex Rovira i Miquel Pellicer a través d’El Mundo Deportivo

Precisament, dijous passat, dirigents de Banc dels Aliments em comunicaven les dades globals del 2009 a Catalunya: s’han repartit 10.000 tones d’aliments, han rebut donacions de 411 empreses, han entregat aliments a 677 entitats benèfiques i n’han sortit afavorides un total de 135.000 persones gràcies a la col·laboració de 120 voluntaris que es divideixen en les quatre seus territorials. Entre els aliments que es reperteixen, els més habituals hi ha llet, arròs, pasta, galetes, fruita, carn, llegums seques, oli i pa, gràcies a empreses que cada vegada estan més sensibilitzades amb la responsabilitat social corporativa (en relació el 2008 les donacions han augmentat un 115%). Degut a l’augment de la crisi, per primera vegada la fundació ha ajudat en la compra d’aliments.

Música / Nothing Man # Bruce Springsteen & The E Street Band

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Un passatge d’”Invictus”

0
Arxivat a Cinema

Un dels passatges del la novel·la Invictus, de John Carlin, que més em va agradar. Un resum sobre la figura de Nelson Mandela vist per François Piennar, el capità dels Springboks.

Small també recordava aquell episodi. “Els presoners no només ens van cantar, també ens van donar una gran ovació i jo… em vaig desfer en plors”, explicava, amb els ulls enrogits novament pel record. “Allà va ser on realment va arribar al meu interior el sentiment de pertànyer a la nova Sud-àfrica, i on vaig ser conscient de la responsabilitat de la meva posició com a Springbok. Allà, mentre escoltava com m’aplaudien, pensava en la cel·la de Mandela i en com havia passat vint-i-ser anys a la presó i on va sortir professant amor i amistat. Tot allò se’m va fer present, vaig veure-ho amb absoluta claredat, i se’m van inundar els ulls de llàgrimes.

Música / Biko # Peter Gabriel & Youssou N’Dour

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

L’iPad és un salt més en el temps

0
Arxivat a Apple

Steve Jobs va presentar ahir a San Francisco el nou aparell d’Apple: la tablet anomenada iPad. El nou artilugi del gegant de Cupertino torna a suposar un avenç molt important respecte els seus competidors i significa una demostració de continuar marcant la diferència, com si fos el fet de saltar-se dues dècades, tal com va passar amb el naixement de l’iPod i després amb l’iPhone. Les característiques de l’iPad s’adapten a les d’un notebook, un format que cada vegada més es va consolidant entre els consumidors per la comoditat que representa. De fet, Apple ja té un públic fidel, que no vol canviar de registre i que espera els avenços per continuar fidel al significat de la poma. La presentació d’ahir, per exemple, va mantenir la posada en escena de sempre. Si l’iPad significa tenir l’iPhone gairebé en format A4, l’objectiu de Jobs és que l’usuari ja s’acostumi a veure vídeos i pel·lícules a la tablet, i llegir diaris i revistes a través del nou format. Amb la innovació permanent que significa que sigui tàctil, molt pràctic d’utilitzar i, com ja és habitual, un preu més elevat que la resta de models competidors (l’iPad costarà uns 600 euros). Però tot aquest concepte continua fent especial Apple i el significat que representa la seva marca. És un gran mèrit haver aconseguit aquesta fidelització a escala tan global i és mèrit de la seva eficiència i un màrqueting impecable, que tal com reconeixen els fidels genera l’addicció del consum.

Música / Let’s Stay Togheder # Al Green

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

“Invictus”: preparats per a les emocions

0
Arxivat a Cinema

Una recomanació d’Isabel Martí, de La Campana, va fer que em llegís amb especial atenció la novel·la El factor humà de John Carlin. Em va commoure. Un drama esportiu que retrata l’etapa política de Nelson Mandela a Sud-àfrica i com a través del rubgi s’intenta unificar una nació dividida pels anys de l’Apartheid. És emocionant llegir com neix el sentiment de nació i que arrenca amb el dia de l’alliberament de Mandela després de 27 anys de presó. I entendreix la trajectòria dels Springbocks, un equip que simbolitzava els ideals i les passions de la minoria blanca, i que Mandela va decidir agafar com a exponent que representés una nació dividida i gairebé impossible de reconciliar. La cohesió com a identitat a través d’un dels esports més nobles. Ara, ja tinc ganes de repetir les sensacions però amb la pel·lícula del veterà Clint Eastwood i valorar la interpretació de Matt Damon fent de capità de l’equip (François Pienaar), amb el consagrat Morgan Freeman reencarnant Mandela. Arriba l’esperada i emocionant Invictus!

Música / If I Had A Boat # Lyle Lovett

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Arriba el moment de l’Apple Tablet

0
Arxivat a TIC

Un vídeo que exposa una demo de l’espectacular Tablet, que el CEO d’Apple, Steve Jobs, presentarà demà a San Francisco, en el Centre de les Arts Yerba Buena (mapa). La notícia l’avança el WSJ, un mitjà que cada vegada ha reforçat més al web les notícies amb el format audiovisual. L’exposició del nou suport d’Apple és un moment que fa temps que s’espera, especialment, els incondicionals d’Apple. Veure’m si la presentació va en la línia habitual de Jobs i Apple. El primer retrat robot del nou aparell dóna la sensació que es tracta d’un iPhone de grans dimensions, amb una pantalla tàctil de 10,1 polzades, un teclat virtual i la possibilitat de tenir videoconferències i descarregar llibres electrònics. I mentre Apple prepara un nou suport, els seus beneficis no paren de créixer.

Música / Unbreakable # Alicia Keys

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!