Historial per Categoria: Parlament

Una votació històrica: toros si, toros no

0
Arxivat a Parlament

Barcelona_Monumental_Toros

El Parlament pot anunciar demà una decisió històrica, que tindrà una gran transcendència social, mediàtica i internacional, ja que els 135 diputats hauran de decidir si modifiquen la Llei de protecció dels animals per prohibir les corrides de toros a Catalunya. La decisió de CiU i PSC, que són els dos partits majoritaris, de donar llibertat de vot als seus diputats ha fet que el resultat de la votació sigui una incògnita, tot i que tot apunta que la prohibició és més probable que s’aprovi. El debat va arribar a la cambra catalana a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que va recollir més de 180.000 signatures, i que ha forçat els partits a posicionar-se en un debat polèmic al final de la legislatura. Va ser el 18 de desembre, després de què es rebutgessin les esmenes a la totalitat per 59 vots a favor, 67 en contra i 5 abstencions. Una vegada se sàpiga el resultat, serà un motiu de polèmica més per dividir políticament encara més la relació entre Catalunya i Espanya a les portes de les catalanes i degut a tants interessos prevaldrà malauradament els condicionants de per què cal prohibir-les o, com a “salvació”, tornar el torno als camps després de les banderilles.

A més, la Plataforma PROU, impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per abolir les corrides de toros a Catalunya, informarà de la votació al Parlament a través de les xarxes socials Twitter i Facebook. Des d’aquestes eines, els internautes podran seguir al minut el desenvolupament d’una decisió que pot ser històrica amb la informació que hi vagin publicant els responsables de comunicació de la plataforma, que va recollir més de 180.000 signatures per tirar endavant la ILP. El compte a Twitter és ww.twitter.com/prouilp i el grup del Facebook és ‘ILP Prou!’.

Música / White Lies # Mr Hudson

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print

President 2.0 + Parlament 2.0 = Activitat Política 2.0

2
Arxivat a Catalunya, Parlament, Política, Web 2.0

c29wYXIgRXJuZXN0IEJlbmFjaC5KUEc=_159964_6794_1

El sopar tertúlia amb Ernest Benach (el seu apunt), dimecres al Restaurant el Coure, va suposar una pluja d’idees constant entorn el concepte de la política 2.0. Amb persones amb visions internes com les del mateix president del Parlament i implicats del món polític com Montserrat Capdevila, Carme Sánchez i José Antonio Donaire, que es van relacionar amb les opinions externes dels assistents, principalment blocaires. Benach va ser transparent amb tots els temes que es van anar tractant -res d’off the records- i que entraven dins el guió de la distància curta: Parlament 2.0, el seu nou llibre Política 2.0, el Tripartit, la llei electoral, la desafecció política augmentada per la crisi, el finançament de partits i les eleccions al Barça. Ens en vam deixar un de pendent: les vegueries.

Benach va desfilar la vetllada parlant del Parlament a les aules després de la recent visita en instituts com l’IES Agustí Serra de Sabadell, i tot seguit, sense guions, es van anar desgranant temes d’actualitat com l’obertura del debat parlamentari a la xarxa -serà un gran avenç-, la presentació del seu nou llibre en format paper i digital -el presenta el 9 de març i “recomano que es llegeixi amb l’e-book”-, la seva decepció pel procés de la llei electoral al Parlament-”la llei electoral era fàcil de fer perquè hi havia una base”-, les dificultats de la conciliació familiar amb l’activitat política, el convenciment que en dues legislatures “votarem per internet” i  la demostració que seguirà les eleccions del Barça -”i votaré”. Mentre que la sortida d’Ernest Maragall va preferir no parlar-ne i el seu futur polític amb vista les eleccions va quedar en un interrogant.

Va ser un sopar tertúlia molt distès, reflexiu, amb visions crítiques pel moment actual de crisi i la gestió de l’administració, però amb l’esperança de gaudir d’una bona oportunitat de deixar anar la imaginació pensant que Catalunya es va construint a base de la política real, però també amb la 2.0, amb un Parlament que vol ser 2.0, el seu president també  i que el seu llegat escrit serà el llibre però també amb l’esperança i el convenciment  que ho sigui l’activitat parlamentària.

Música / Last Of The Rock Stars # Elliot Murphy

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print

Rajoy ja té un cap de turc: Ric Costa

1
Arxivat a País Valencià

Ricardo_costa

Com era d’esperar, la direcció del PP de Madrid havia de guanyar el pols amb València. Al final, Rajoy ha imposat a Camps la destitució de Ricardo Costa, Ric com se’l coneix. Calia un cap de turc a tot l’afer del cas del cas Gürtel per intentar passar pàgina. El president valencià és qui n’ha acabat pagant les conseqüències perquè calia mostrar públicament que des de Génova és on pilota tot l’aparell del partit. Però si Costa parla, acabarà de morir políticament matant i encara pot enriquir molt més el sumari del cas. Els 17.000 folis públics de més de 50.000 encara poden ser pocs si Ric Costa acaba rebel·lant més informacions. Sens dubte que del cas Gürtel sabia o escoltava: va amb el càrrec. Però com tants altres.

Complert l’objectiu, ara el PP intentarà refer les esquitxatges de sang escampades arreu del PP i tallar a temps els circuits de connexions, ja que aquest lamentable cas no és res més que l’evidència de les irregularitats del finançament de partits i com funcionen segons quins mecanismes quan s’activa el pla B (diner negre) perquè tot funcioni com si fos el pla A (dins la llei).

Música / Something Between Us # Belasco

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print

Gràcies Iberia

3
Arxivat a Catalunya, Parlament

“Gràcies” Iberia (i tot el lobby de poder que encarna) per apostar des d’avui mateix per a l’aeroport del Prat i no esperar que es “cremi” Spanair en la inauguració de la nova terminal T1 (ja vindrà passat l’estiu).

“Gràcies” Iberia per voler que el Prat sigui un aeroport de primer nivell internacional i pugui tenir un hub (nus) ple de vols internacionals a l’Àsia i Amèrica.

“Gràcies” Iberia per recordarnos que som en l’era de les infraestructures i saber, per desgràcia nostra, que no tindrem mai un aeroport tan internacional com el de Barajas, París, Londres, Amsterdam…

“Gràcies” Iberia per haver creat amb oportunisme Clickair i demostrar-nos que també es pot competir amb vols barats amb Vueling, una petita companyia nascuda des de Catalunya gràcies a la inversió de Lara Bosch.

“Gràcies” Iberia per exemplificar-nos que no tenir un aeroport de primer nivell europeu ens fa mal com a ciutat, territori i país, perquè sinó tenim vols intercontinentals també perdem un tipus de client de nivell alt, tant empresarial com turístic (quedem com a segona destinació després de Madrid).

“Gràcies” Iberia per ser a One World i saber que ens queda Star Alliance a través d’Spanair i que els nostres referents són ara, per exemple, aeroports com els de Frankfurt i Munic, amb la connexió molt necessària amb Lufthansa.

“Gràcies Iberia” per mostrar-nos a quina categoria hem de jugar amb aquest “nostre” aeroport que no té les mateixes portes d’embarcament que Barajas, ni una sala vip de primer nivell, ni ens arriba encara la línia de metro i el tren (i som a 18 quilòmetres del centre urbà).

I “gràcies” Iberia per mostrar-nos a Barcelona i els catalans que al Prat tenim una joguina d’aeroport (ja només hi falta Ryanair per acabar-lo de rebaixar) al costat de Barajas.

Però per tot això i més Iberia (i poders fàctics), dispensi’m però “no”, gràcies.

Música / We’re From Barcelona # I’m From Barcelona

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print

Aixecar la senyera 2.0

0
Arxivat a Parlament

D’entrada he de reconèixer el meu partidisme a favor de la revolució 2.0 del canvi que propugna el Parlament de Catalunya a través de la figura del president Ernest Benach. Però no deixa de ser cert que ahir al PCiT de la UdG (m’agrada el record de l’edfici a la figura de Jaume Casademont) va fer una conferència interessant i pedagògica. Inesperada per als qui no coneixen les seves intencions d’aixecar la senyera 2.0 a través de la cambra catalana. Però al mateix temps vaig lamentar, tot i l’afluència a la sala, la poca resposta universitària. És la primera vegada que un president del Parlament fa una conferència al Parc de la UdG i és la primera vegada que el complex pot tenir l’oportunitat de tenir una repercussió mediàtica més enllà de les vingudes monàrquiques. I si les visites de la reialesa desperten polèmica, tampoc és just que la conferència d’Ernest Benach no tingués el suport i la trascendència que mereixia. Una demostració més que la universitat també està molt més polititzada del que hauria d’estar i que, tot i els entrebancs que es troba pel camí, el president del Parlament està decidit a gestionar el canvi 2.0 de la nostra política.

Hi ha dubtes, interrogants i incògnites (ingredients lògics) respecte aquesta nova Revolució Digital, però les societats també van avançar amb les mateixes esperances i desil·lusions quan van afrontar altres grans canvis que ara mirem ja com si fossin salts històrics en el temps. I si Catalunya ha arribat on és, sempre ha estat per liderar els nous processos socials. Com aquest, com en el que comença a creure la nova societat del coneixement i com en el que creiem encara només alguns. Però la gran oportunitat que tenim com a col·lectiu no pot quedar deslluïda pels encara interessos de molts als temors als canvis sinó que la mateixa interacció durant la conferència amb els diputats José Antonio Donaire i Carles Puigdemont demostra que la política ja ha canviat. I que necessita que algú lideri amb convicció aquest canvi. De fet, com ha passat sempre al llarg de la història que hem forjat.

Música / Redemption Song # Rihanna

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print

Un Parlament sense pilars

0
Arxivat a Catalunya, Parlament, Política

El Parlament 2.0 ja és una realitat i m’agrada molt com ho ha resumit el sempre eficient Xavier Peytibi al seu bloc. Com m’agrada aquest discurs del president de la cambra, Ernest Benach, per sintetitzar aquesta obertura del Parlament al món d’Internet: com si caiguessin els pilars de l’edifici del Parc de la Ciutadella. Perquè la ciberpolítica és una realitat evident i ell n’és un exemple a través de formats com els blocs, el microblocs (Twitter, que cada vegada té més presència), les xarxes socials (Facebook) o el mateixos canals de vídeo (You Tube). Per això, en saber-se la notícia, les reaccions a Twitter van ser lloables i les resumiria amb la frase de Marc Teixidor.

Ara ja no hi ha excuses perquè un diputat o diputada pugui interactuar amb la societat i pugui crear aquest camí d’anada i tornada amb els ciutadans, les entitats o les associacions. De fet, ja està passant, i  amb un esperit lliure que potser recordarem sempre més. És una aposta necessària més de la política catalana per liderar aquest canvi en la societat del coneixement i apostar per les TIC a escala local i global, que obre moltes més oportunitats. I és una obertura amb esperit positiu i un canvi que no ho serà fins que la nostra política i els polítics no s’ho acabin de creure. I tot i que hi ha reticències i entrebancades inevitables per la competència política, la societat progressa i el Parlament està obligat a promoure canvis com aquest. Perquè en el fons president Benach, “ladran, luego cabalgamos“.

Música / Reus # Whiskin’s

PD: Agraeixo la recepció del president Benach a la nostra associació STIC.CAT. Quedaria sorprès de les reaccions satisfactòries per acompanyar-nos: de punta a punta de Catalunya.

PD2: Llibre rebut: En la campaña de Obama (Ed. Niberta), de Jordi Pérez Colomé.

PD3: Enllaç pendent a temptacions: Restaurant Mimolet. Disculpa’m David.

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print

Les imatges d’una realitat defensable

4
Arxivat a Parlament

Aquest reportatge de l’Entre línies sobre Ernest Benach es converteix en l’evidència contra el periodisme partidista i interessat. La nostra realitat parlamentària demostra que els temps han canviat i que si les escoles no han de tenir parets en la nova societat del coneixement, la cambra catalana, tampoc. Però ara ja és tard perquè el president Ernest Benach va fer marxa enrere per evitar més polèmiques.  Debilitats institucionals. Pocs van donar-li suport. Fins i tot, massa pocs del seu partit i del govern. Debilitats partidistes i globals.

Però amb el temps hi sortirà guanyant el qui més s’ho mereix: perquè creu en la institució i en el país. I en les TIC. I tot i el que es digui per interès polític i les intoxicacions, el nostre president li dóna vint voltes a José Bono. Ai president del Congrés si aixequéssim la catifa… I ja no parlem de l’heroïna Esperanza Aguirre., que va fugir de Bombay sense escrúpols. Però clar, a les espanyes el patrotisme ven i s’enalteix, tot el contrari de Catalunya. Amb l’esperança que tots plegats n’aprenguem…

Música / Estacio # Mart’nália e Luiz Melodia

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print

Democràcia encara a mig fer

6
Arxivat a Catalunya, Parlament

El cas de l’audi és una demostració més que el nostre país encara necessita que passin unes dècades per tenir un procés de democràcia complet. Aquesta fragilitat del sistema evidencia que el nostre nivell no està completat i que encara som massa a prop d’una llarga dictadura com la del general Franco. Per aquest motiu, encara patim sotracs des de l’exterior que ens posen a prova: com els del l que ha patit injustament el president Benach (estic convençut que es poden generar noítícies com aquesta cada dia a Catalunya i l’Estat). Si fossim un estat com els que ens envolten no tindriem cap problema per digerir el nostre propi sistema i no patir aquesta dependència constant.

Però, per sort, en aquest procés de transformació cap a la normalització avança encara que sigui a través de petits estadis. Perquè no ens hem d’enganyar, Catalunya ja seria el que hagués volgut ser si hagués tingut poder. Però com que no el tenim, hem de cedir. I cedir vol dir sentir-se inferior i patir una dependència. Perquè el poder o es té o no es té. I, políticament, no el tenim per molt que ho pugui semblar. Tenim les formes però no el fons i aquest poder que no hem tingut mai políticament sí que el té el poble.  I a través de la impotència que ha patit en el cas Benach (i també els crítics) ho ha expressat també ha través de la xarxa. Una demostració més que el poble català existeix, és viu i ara transpira a través de la xarxa. I el mateix Benach, per sort, ho ha agraït.

Música/ Dancing in the Moonlight # Toploader

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print

L’audi no és la causa sinó la finalitat

2
Arxivat a Catalunya, Parlament, Política

Quin contrast veure en un mateix dia com Espanya fa tot tipus de pressió mediàtica per ser en la propera reunió del G-8 mentre a Catalunya, la segona autoritat del país ha de demanar disculpes públiques per la despesa que ha efectuat al vehicle oficial del Parlament. O sigui, observem des de la distància les ànsies de grandesa d’un estat en l’escenari internacional que se sent pressionat pels grans errors del govern de Zapatero que, a causa de les eleccions del 9 de març, va esquivar parlar de crisi. I això sí que val diners ara! Com  per exemple la cabra de l’exèrcit, l’star system monàrquic i les seves separacions obscures per afers estranys. I aquí ningú demana disculpes per a res: al contrari, silencis interessats mediàtics… Que no veuen que a Madrid, en cas contrari, s’haguessin tret una llei de la màniga i s’hagués acabat el bròquil!

I respecte el president Benach, un vegada més s’ha demostrat que petit que és el nostre país: com pot ser que el president hagi obtingut més suport des de les xarxes socials com Twitter i Facebook (també crítiques, és clar) que no dels propis companys de partit? Per no dir ja dels qui es creuen Catalunya… Però bé, ara ja hem tornat a caure, tot i que amb honor per l’elegància d’un manifest com el d’ahir. Així avancem novament, a base de travetes que ens fan agenollar per la satisfacció d’una majoria i desorientats en un escenari que no té projecte. I com que continuem dividits, anem pagant peatges com el de l’audi mentre altres gaudeixen de caceres polars a Rússia i viatges de luxe a Sud-amèrica.

Música / Ull per ull # Adrià Puntí

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • PDF
  • email
  • Print