Historial per Categoria: Web 2.0

El progrés de la comunicació digital interactiva

0
Arxivat a Emprenedoria, TIC, Web 2.0

Una càpsula interessant que m’ha ajudat a recordar les  idees que em va explicar ahir Xevi Montoya en relació la comunicació digital interactiva, amb emprenedors com ell que intenten obrir-se camí amb el nou projecte Playbrand (Estratègies crossmedia), des del Parc de la UdG. No són temps fàcils per la crisi però les dificultats de les consultories es compensen per la vocació de les empreses que cada vegada creuen més en desenvolupar una estratègia de marca a la xarxa a través de les comunitats digitals. La xarxa s’ha convertit en una nova plataforma per a què les empreses puguin promoure nous projectes, relacionar-se amb els clients i usuaris i apostar per un nou tipus de màrqueting. Ara, just quan estem en la fase inicial d’aquest despertar, es interessant veure com companyies i marques amb un bon pla estratègic comencen a marcar la pauta. I amb els bons resultats és quan el procés del branding d’una marca deixa de ser local per tenir una identitat global. Nous temps empresarials, nous reptes comercials i noves estratègies digitals que es van transformant en molt poc temps.

Música / Algo Está Cambiando # Julieta Venegas
Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

La globalitat de l’informador

0
Arxivat a Comunicació, TIC, Web 2.0

“I tu quin diari compres?” es titulava el reportatge que anit va emetre el 30 minuts de TV3. Un documental per intentar explicar la transformació del periodisme, especialment el que han patit els diaris, en l’època de l’escat de les tecnologies de la informació i la comunicació. La reflexió de la informació escrita en paper comparada amb la instantaneïat de les noves eines que ofereix internet a través del mòbil i els ordinadors. Un contrast que és una temptació analitzar per intentar veure com s’ha transformat la comunicació en tan poc temps. En aquesta nova societat líquida és fàcil aventurar la mort del paper, quan abans s’havia fet amb altres mitjans, sobretot, quan en sortia un de nou, global i de consum gratuït. I el debat ja comença a ser  reiteratiu perquè sempre s’acaba amb el mateix afany d’etiquetar el periodisme, quan potser no cal fragmentar tant el consum dels ciutadans, que una vegada més penso que poden gestionar el seu temps per llegir el diari, escoltar la ràdio, veure la televisió i llegir les notícies per internet en el mòbil o l’ordinador, en un sol dia. 

L’informador continua tenint el repte de saber vendre notícies, en el format que sigui, i sinó rendibilitza el seu mitjà, en el format que sigui, patirà les conseqüències del mercat. Per això, hi ha bons diaris -destaquen per les entrevistes, l’anàlisi i l’opinió-, bones ràdios -la instantaneïtat-, bones televisions -el poder de la imatge- i bons digitals -aproximació ràpida a l’actualitat- que tenen el futur garantit. I mala premsa o mitjans al servei de governs, un trist rol sense essència informativa pel seu partidisme. Tal com va passar al segle XX, el que preval és la informació i saber adaptar-se als nous temps en el format que sigui, ja que el públic està demostrat que consumeix sense clixés preestablerts ni etiquetes classificadores. I el client ara busca, interactua, vol trobar i és molt més exigent perquè té l’oportunitat de fabricar la informació.

Música / The Bed Next To The Window # Milow

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

El 79% de les grans empreses mundials es promociona a través de blocs i xarxes socials

0
Arxivat a TIC, Web 2.0

La companyia Burson-Marsteller ha realitzat un estudi per valorar l’ús de les xarxes socials d’internet que fan les 100 companyies més importants del món de les 500 que apareixen a la llista Fortune Global 500 (anàlisi de Mashable). Els resultats són molt elevats pel que respecte el seu posicionament a la xarxa i l’indicador que més ho resumeix és aquest: el 79% de les cent grans companyies mundials utilitza, com a mínim, Twitter, Facebook, YouTube o els blocs corporatius per comunicar-se amb els clients i altres usuaris interessats. Segons els resultats, el 54% de les grans empreses té presència a Twitter -cada vegada té més adeptes-, el 32% ha creat un bloc, i el 29% disposa d’una pàgina activa a Facebook. Darrerament, moltes marques han experimentat un creixement explosiu en les xarxes socials i un exemple de referència és Starbucks Coffe,  amb gairebé 4 milions de fans.

És una evidència més del creixement de les xarxes socials a nivell virtual i la constatació que progressa el model de negoci per la comunicació tan directe que es genera entre l’emissor i el receptor. Hi ha moltes estadístiques més interessants en aquest estudi, que demostra que als consumidors realment els agrada col·laborar amb les empreses a través dels mitjans de comunicació social. A més, la interacció és pràcticament a cost zero i sense intermediaris. Ara bé, cal saber trobar el procediment adequat i entendre com funcionen aquests nous vincles.

Música / Come On Everybody #  US 3

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

President 2.0 + Parlament 2.0 = Activitat Política 2.0

2
Arxivat a Catalunya, Parlament, Política, Web 2.0

c29wYXIgRXJuZXN0IEJlbmFjaC5KUEc=_159964_6794_1

El sopar tertúlia amb Ernest Benach (el seu apunt), dimecres al Restaurant el Coure, va suposar una pluja d’idees constant entorn el concepte de la política 2.0. Amb persones amb visions internes com les del mateix president del Parlament i implicats del món polític com Montserrat Capdevila, Carme Sánchez i José Antonio Donaire, que es van relacionar amb les opinions externes dels assistents, principalment blocaires. Benach va ser transparent amb tots els temes que es van anar tractant -res d’off the records- i que entraven dins el guió de la distància curta: Parlament 2.0, el seu nou llibre Política 2.0, el Tripartit, la llei electoral, la desafecció política augmentada per la crisi, el finançament de partits i les eleccions al Barça. Ens en vam deixar un de pendent: les vegueries.

Benach va desfilar la vetllada parlant del Parlament a les aules després de la recent visita en instituts com l’IES Agustí Serra de Sabadell, i tot seguit, sense guions, es van anar desgranant temes d’actualitat com l’obertura del debat parlamentari a la xarxa -serà un gran avenç-, la presentació del seu nou llibre en format paper i digital -el presenta el 9 de març i “recomano que es llegeixi amb l’e-book”-, la seva decepció pel procés de la llei electoral al Parlament-”la llei electoral era fàcil de fer perquè hi havia una base”-, les dificultats de la conciliació familiar amb l’activitat política, el convenciment que en dues legislatures “votarem per internet” i  la demostració que seguirà les eleccions del Barça -”i votaré”. Mentre que la sortida d’Ernest Maragall va preferir no parlar-ne i el seu futur polític amb vista les eleccions va quedar en un interrogant.

Va ser un sopar tertúlia molt distès, reflexiu, amb visions crítiques pel moment actual de crisi i la gestió de l’administració, però amb l’esperança de gaudir d’una bona oportunitat de deixar anar la imaginació pensant que Catalunya es va construint a base de la política real, però també amb la 2.0, amb un Parlament que vol ser 2.0, el seu president també  i que el seu llegat escrit serà el llibre però també amb l’esperança i el convenciment  que ho sigui l’activitat parlamentària.

Música / Last Of The Rock Stars # Elliot Murphy

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Cuspidis: nova xarxa social per a muntanyencs

1
Arxivat a Web 2.0

cuspidis

La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:

- Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.

- Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.

- Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.

- Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.

- Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.

Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot  créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.

Música / Eyes On The Prize # Mavis Staples

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

La relació entre joves i l’administració 2.0

2
Arxivat a Catalunya, Web 2.0

joves

Joventut de la Generalitat, Jove.cat i Volemdecidir.cat són els tres webs actius de la Secretaria de Joventut per informar i dirigir-se als joves catalans a través d’internet. Divendres passat, a mig matí, els responsables de la secretaria va voler mantenir una trobada amb per persones actives a la xarxa per dialogar en relació el moment actual i amb vista el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que tidrà una propera reunió important el proper dia 27 a Manresa. Va ser molt interessant i enriquidor formar part de la pluja d’idees que va voler generar el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, amb l’esmorzar Toni Aira, Pau Canaleta, Jesús Ferré, Jordi Font, Àlex Gutiérrez, Oriol Lladó i Trina Milán. Els reptes que es pot proposar l’administració en aquesta nova societat del coneixement comencen pels joves actuals, que són els protagonistes de la nostra primera generació de nadius digitals. 

I Joventut hauria de ser un departament de referència per a la Generalitat i, just ara, deu anys després de l’aprovació del primer Pla Nacional és un bon moment per arriscar en els conceptes i buscar noves metodologies 2.0, més enllà de la lògica coporativitat. Dins d’uns límits, pot ser més atrevit i interactiu que altres conselleries i té l’avantatge que els joves dominen perfectament aquests nous canals de comunicació i en són uns usuaris molt actius. Mòbils, portàtils, pc dels instituts o les universitats, pc familiar… la qüestió és marcar uns objectius, establir uns projectes, crear motivacions i escoltar els joves per saber què volen trobar en una administració poc institucional a la xarxa, ràpida i poc rigida. Un bon moment per buscar trencar els esquemes, replantejar idees noves (ara cal tenir presents els indicadors de la crisi, l’emprenedoria, internet, salut, la formació, el factor intercultural) i pensar que el nou pla és tan vital a la xarxa com en l’acord amb agents del pla de la Generalitat, el pla local, el pla d’entitats i el pla de joves. I és que les bases del nou full de ruta també passen per la xarxa.

Música / Time To Live # The Pepper Pots

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Debat sobre l’ús de Twitter a Bèlgica

0
Arxivat a Política, TIC, Web 2.0

És molt interessant el debat que s’ha generat en el si del govern belga arran de l’ús de les xarxes socials. El motiu té una causa: el ministre d’Empresa i Noves Tecnologies, Vincent Van Quickenborne, va penjar a Twitter una foto durant la celebració del Consell de Ministres on apareix el primer ministre, Yves Leterme, parlant per la blackberry. La conseqüència ha estat que Leterme hagi decidit prohibir que els seus ministres publiquin textos o fotos en les xarxes socials sense el seu consentiment. Van Quickenborne, que ho explica en l’última entrada al seu bloc, ha reconegut l’empipada del primer ministre per haver utilitzat l’ús de Twitter durant el Consell de Ministres, tot i que ha admès que l’experiència també li ha servit a Leterme per valorar tot l’enrenou que ha suposat i la possibilitat de tenir un canal més de comunicació. A més, Van Quickenborne, un pioner de les noves tecnologies (el seu Twitter), hi ha trobat la part positiva i és que alguns ministres ara ja utilitzen el canal  de microblocs més famós del món. El debat genera un precedent polític amb vista el futur i quin han de l’ús de les xarxes socials en els grans cercles de poder.

Música / Bring Me To Night # Evanescene

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Un model pioner sobre l’administració pública

1
Arxivat a TIC, Web 2.0

delegacio

Em va agradar organitzar dissabte al matí la visita interactiva a la futura seu de la Generalitat a Girona a través de la iniciativa que va tenir Jordi Martinoy, just el dia que vam enregistrar amb Germà Capdevila un espisodi més del No En Sabem Res. Martinoy va pensar en STIC.CAT per planificar una trobada interactiva al nou edifici, que està previst que al juny ja funcioni gairebé amb normalitat. Vaig quedar sorprès de la reacció dels assistents, la majoria persones actives a la xarxa o vinculades a les TIC, en veure la transformació de l’antic hospital a nova seu governamental. I durant les visites als diferents departaments, la pregunta inevitable va sorgir entre un petit grup d’assistents: “I un edifici pot canviar l’administració?” La resposta va ser: “No. Un govern pot canviar l’administració.” Lògic. Però la transformació de l’administració, amb una visió molt més oberta i eficient a través de les noves tecnologies, ha de ser inevitable i es va respirar en l’ambient durant la visita. Els conceptes ja hi són, e-Administració i Open Government, i ara cal desenvolupar-los.

Dades que ens van facilitar i que defineixen aquest projecte pioner a Catalunya: illa d’equipaments de 9.870 m2, hi haurà totes les seus menys Justícia, Cultura i l’ACA (seran a la Casa Solterra), superfície construïda de 30.754 m2 en quatre edificis, 850 treballadors provinents de 19 àmbits de gestió, sala tècnica (CPD) de 60 m2 equipada amb servidors d’última tecnologia i molt baix consum, connexió de 200 Mbps cap a la xarxa corporativa de la Generalitat i Internet, 19 sales tècniques distribuïdes per tot l’edifici, 5 km de fibra òptica interna, 250 km de cablejat de dades, més de 4.500 preses de xarxa, 1 GB d’espai màxim per dades individuals d’usuari, 500 GB d’espai màxim per dades compartides per Servei Territorial, 550 pc’s, 30 sales de reunions, intranet corporativa, cartelleria digital, l’objectiu d’optimitzar al màxim el paper, despatxos transparents… 

Durant la visita, l’edifici guanya molt més amb un matí assolellat. Combina la història amb la modernitat, enclavat al centre de la ciutat, a tocar la Plaça Catalunya. Personalment, agraeixo la predisposició de Martinoy, així com les explicacions de Jaume Torrent, director del programa de transformació de l’efici, i Diego Vieyra, gestor tecnològic del programa informàtic. I em va fer molta il·lusió veure entre la trentena d’assistents a Miquel Pellicer (una vegada més) i l’autor d’aquesta fotografia: Miquel Ruiz.

Al final, a la cata de vins al Restaurant Mimolet, no em vaig poder quedar. Però és aquests moments de crisi que s’agraeix la implicació constant amb STIC.CAT de persones com en David Illa (una vegada més). Per tant, gràcies a tots per venir i per voler compartir la visita.

Música / Down in Mississippi # Mavis Staples

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

El periodisme en fomat “tablets”

0
Arxivat a TIC, Web 2.0

Aquest vídeo de la revista Sports Illustrated exposa com ja s’estan preparant els grans mitjans nord-americans per adaptar-se als nous formats de comunicació més enllà de la tradicional del paper. És un “nou” periodisme basat per a les tablets, que una vegada consolidats els portàtils i els mòbils arriba el seu moment. Apple mateix, té el seu a punt per comercialitzar: iSlate (vídeo especulatiu). Les tablets seran una nova eina on els mitjans de comunicació rivalitzaran per tenir més usuaris i subscriptors, i permetrà que el periodisme evolucini en un altre context, amb noves eines que permetran crear productes innovadors, experiències atractives per als consumidors, les empreses i els anunciants. El salt digital del periodisme en un país com els Estats Units ja és una gran realitat. A casa nostra, el moment sembla encara lluny, però s’acosta molt ràpid.

Música / Falling in Love # McFly

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Educació innova amb bloc, Twitter i YouTube

4
Arxivat a Blocs, Educació, TIC, Web 2.0

educacio_twitter

El Departament d’Educació és el primer de la Generalitat en fer el salt a Twitter, el nou canal de comunicació que s’ha convertit en un dels referents mundials del microblocs, alhora que ha obert un bloc i un canal a YouTube. És una experiència molt interessant i que va en línia del concepte del 2.o del que ha de ser l’administració pública a la xarxa. No m’interessa tant el feedback diari que es pugui produir amb els usuaris del bloc i Twitter sinó quin és el missatge que vol donar i quina relació s’estableix amb l’essència que hauria de tenir el departament a internet: l’educació. És un primer pas que cal lloar i animar, i el pioner d’un procés que tard o d’hora s’ha d’anar estenent, tot i els temors i les pors que sempre genera el concepte de la transversalitat en les administracions  que encara són piramidals.

De l’essència de controlar la informació per exposar el poder a obrir el missatge per compartir-lo amb els centenars-milers d’usuaris, que ara ja, sens dubte, són els qui acaben prestigiant una marca. És una manera de trencar lligams i rols, obrir-se als nous temps i fer un pas amb valentia en l’open government. Així és que seria un error caure en els autobombos polítics habituals i no deixar escapar l’oportunitat de promoure el coneixement, fomentar la interacció, apostar per la transparència, aprofitar l’esclat de les noves tecnologies i, especialment, buscar l’excel·lència de l’educació. Mentre tot això passa, el fenomen de les TIC no pararà de créixer a Catalunya i arreu del món, especialment en els països que sempre hem tingut com a referents. I personalment, m’agrada que sigui Educació el pioner per tot el que això significa.

Música / Excuse To Try # Milow

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!