Esmorzar amb Pitu Roca i la passió del relat del Celler

by Eduard Batlle Rispau on 12 octubre 2018

Esmorzar Fact. de La Factoria molt esperat amb Josep “Pitu” Roca. Un relat de passió i idees de gairebé dues hores a l’Hotel Ciutat de Girona. Una exposició amb convicció sobre idees, empresa, creativitat, família, tradició, negoci, gastronomia, innovació, superació, compromís, esforç i passió com és l’univers del Celler de Can Roca. M’agrada el seu to argumental tranquil però ple de convicció, passió. Transmet la seguretat d’aquest èxit que ell “anomena” passatger -dedueixo que té el xip incorporat de relativitzar- i m’agrada aquest tarannà gironí que transmet. Família, feina i valors ben sòlids per continuar avançant i sabent que tot aquest volum de negoci i reconeixement té un preu i un desgast personal (sol acabar el servei a les dues de la nit). Aventures, projectes, reptes… que donen vida a una família que va més enllà de la pròpia. Una empresa amb ànima, que es debat entre el negoci versus l’art creatiu, que no vol perdre l’essència i que Pitu Roca sap relatar molt bé. I amb l’esperança -lògica- de deixar de competir per ser l’1 o el 2 o el 3 del món com a restaurant i passar al mèrit de la història amb una mena de “hall of fame” de restaurants. Però The World’s 50 Best Restaurants també és un negoci i potser no entèn de desitjos. A veure si la unió dels xefs pot amb el business.

Al final, donar-li de manera improvisada un “L’Oratori” del Celler Martí Fabra i que et faci un relat apassionant, ple de detalls, no deixa més de confirmar la classe de somelier que és el fill mitjà de la família Roca. Orador i relator que veu com viu un moment únic i que entèn que el seu llegat de reconeixement mundial quedarà en el valor de la història i el llegat que volen deixar els llibres del Celler. La incorporació de la psicòloga ex del Barça Imma Puig, La Masia, les seus del Rocambolesc, la futura Casa Cacao al cor de Girona, la paternitat a la vista de Jordi Roca i un projecte molt seu: una destil·leria. Un “celler” amb una destil·leria (?) i que tindrà la seva ànima, segur. I vindran més novetats en futur…

Se’n va i deixa un pòsit com els grans vins. Li agraeixo la confiança i el desig sense expressar de les ganes de tornar al Celler i continuar admirant la família Roca per la seva manera de ser tan, diguem-ne, gironina. La mare, la Montserrat, hi ha tingut molt a veure. Desitjo que algún dia i no sigui tard, Girona dediqui algun carrer i alguna plaça a aquesta família tan universal en temps líquids, de clients mundial que no paren de fet fotos amb el mòbil als plats, el Celler i als propis Roca. Com ídols. S’ho mereixen.

Música | Everybody hurts # R.E.M (Cover by Jasmine Thompson)

Be Sociable, Share!

{ 0 comments… add one now }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: