Vídeo que convida a reflexionar a pares i adults sobre els nostres comportaments més negatius i que, en ocasions, els responsables de l’educació dels fills oblidem davant d’ells. És una suma de seqüències que s’haurien d’esborrar perquè posen en evidència les dinàmiques negatives. És massa fàcil culpar sempre els joves sobre el seu comportament sense voler fer una autoavaluació personal, potser, perquè tenim sentiment de culpa. Els errors de la nostra nova societat tenen fonaments i, tant a petita com a gran escala, tenim moltes coses a millorar per aconseguir una millor progressió. Especialment, en com mostrar el nostre minúscul món particular a través d’aquest efecte mirall invisible. Nosaltres tenim els deures de present i ells, el de futur. Ajudem-los en el seu trajecte.
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya i és un gran avenç històric perquè per primera vegada tindrà una llei pròpia que reguli l’educació al nostre país. La unitat política, a excepció d’ICV, li aporta un suport necessari perquè la llei va més enllà de posicions partidistes o conjunturals perquè té a veure amb com un país ha d’assegurar que el seu sistema educatiu posa pel davant els alumnes, els professors, l’escola en el seu conjunt i les noves formes d’entendre l’organització escolar i el currículum escolar que facilitin una escola per a alumnes del segle XXI. Però continua sent preocupant que la inversió del PIB no sigui comparable a la d’altres països europeus de referència, quan en la majoria d’estudis sempre ens hi comparem i sortim malparats.
El repte, per tant, és trascendental en aquesta nova societat del coneixement. I no és fàcil saber adequar les lleis a aquesta transformació que genera la Revolució Digital en els pilars de la nostra societat. El mateix podríem dir en pilars tan vitals com la Sanitat i la Justícia, però l’Educació sempre ha estat el més . Ara, per tant, toca promoure els canvis i saber extreure el millor d’aquestes noves lleis: cal adequar els continguts a l’era del coneixement digital i del món de les xarxes d’Internet; dotar els centres de tots els mitjans necessaris per a fer la feina; canviar d’arrel la formació inicial del professorat i desenvolupar les noves formes d’organització escolar i administrativa que la LEC permet.
Música /More Than This # Charlie Hunter Quartet & Norah Jones
PD: Se’n va un gran de la literatura catalana. L’adéu de Baltasar Porcel deixa orfe la literatura catalana per molt temps. Ha marxat en un cavall cap a la fosca…
S’acaben d’anunciar els resultats de la prova d’avaluació de Primària que es va fer el 6 de maig i les dades són que el 25% dels alumnes no l’han superat. Un mal indicador que confirma el que ja se sabia: sabem on estem (molt mal classificats en el rànquing europeu) i quin és el nostre nivell global. Però en el fons el nostre gran mal, com a conjunt, és que no sabem cap a on volem anar, quin projecte cal du a terme en els propers 20 anys, i fins a quin punt volem dedicar una inversió pressupostària potent per aconseguir els resultats esperats. I aquesta nota mitjana catalana de 76 punts sobre 100 serviran perquè el Departament d’Educació sàpiga el nivell dels alumnes (encara no ho sap?) i la seva posició respecte a altres escoles, quan ja sabem des de fa anys que els centres concertats i privats obtenen millors registres que els públics, ja que no han d’afrontar el procés de la integració dels nouvinguts. Per tant, si es confirma que les escoles amb més recursos i diners obtenen millor notes en global, ja sabem quina és la solució. Sens dubte, a part dels esforços i la consolidació del TIC, és el futur és la inversió potent per molt que els pesi als polítics que no volen valorar el sistema educatiu més enllà de quatre anys vista.
No és fàcil trobar escoles i instituts de Catalunya amb bones connexions a internet. Però ahir, al CEIP Garcia Lorca de Mollet del Vallès, la sala d’informàtica va demostrar que està ben equipada. D’acord que ho podria estar encara més, però vist el nivell general, si hi ha ordinadors en bon estat i el nivell de connexió “resisteix”, és quan es pot començar a treure un bon rendiment de les classes per potenciar el nivell dels professors i professores. En algunes ocasions, m’he trobat fins i tot responsables contraris a entrar a les sales d’informàtica per la situació tècnica en la qual es trobaven. Sobretot, lamentaven i amb raó, la manca de suport tècnic que els generava un cert malestar i alhora decensís.
I en aquests moments de la consolidació de la nova societat digital, que és més important del que alguns dirigents d’Educació es pensen, és vital que aquests centres i instituts que tan decisius són per al futur del nostre país, puguin tenir les mínimes garanties. Si els educadors i educadores no tenen les eines adequades és més difícil que després es puguin traslladar els coneixements als alumnes i afavorir la nova educació a través de les TIC. I moltes vegades, no calen tants indicadors dels països nòrdics com a model de referència sinó potenciar tecnològicament i amb els recursos necessaris els centres educatius. Estic convençut que després els resultats vindran sols. El camí global té aquesta direcció i només hem de creure en avançar.
El conseller Maragall ha anunciat els nous plans del departament d’Educació i la proposta tracta sobre la modificació del calendari escolar: avançar l’inici de curs i donar una setmana festiva al febrer. De moment, és una proposta per debatre públicament la idea, encara que ara no és el millor moment per saccejar l’opinió pública. De fet, els globus sonda són una tàctica molt utilitzada pels dirigents educatius. És un plantejament que, lògicament, tindrà visions favorables i d’altres s’hi oposaran. El debat durarà temps perquè la proposta no s’ha consultat als socis de l’Entesa, una demostració de qui governa al departament és el PSC, i ara hi voldran dir la seva ERC i ICV, els sindicats, pares i mares i professors.
Les ganes de canvi s’han evidenciat i el debat ja és al carrer. Era una idea que feia temps que es volia posar en marxa i podria ser una bona alternativa si hi ha un conscens global. Si és així, tindrà més força i credibilitat. Però posats a tenir ganes de provar iniciatives i buscar conillets d’índies seria important plantejar altres canvis i que fa molts temps que s’haurien d’haver debatut públicament. El primer, el més important, que es reformin les lleis perquè es despolititzi d’una vegada el departament d’Educació. Segur que amb aquesta iniciativa tothom hi estaria a favor menys els propis polítics. I de projectes n’hi ha molts més i pendents d’aplicar-los: crear aules molt més interactives i potenciar les sortides dels alumnes amb el seu entorn, ja que les aules del futur no han de tenir parets.
Un projecte pioner a La Salle de Barcelona recollit per Balzac.tv. La penetració de les TIC a una llar d’infants, una nova experiència per a nens i nenes de tres anys que es valorarà amb el pas del temps. Però els primers estudis del centre ja confirmen que l’evolució és satisfactòria. El present i el futur juguen a favor d’aquests nous aprenentatges interactius: escriptura, veu i imatge. Tot és qüestió que els educadors s’ho vulguin creure i ensenyin les pautes necessàries.
