Historial per Categoria: Catalunya

Tenim el mateix país de sempre

0
Arxivat a Catalunya

espelma_catalunya_sense llum

Quan semblava que la nevada estava sota control el dilluns al matí i Saura podia sentir-se tranquil en la seva estada a les Illes, resulta que Catalunya comença a tenir problemes greus a mida que avança el temporal de neu. I Boada pensant, en les primeres hores, que podia afrontar el seu rol com a governant d’Interior amb facilitat. Però en tornar a caure les torres de les línies d’alta tensió és quan al migdia es va començar a complicar la gestió del procés. I mentre tot això passava, amb els efectes posteriors de deixar sense llum als ciutadans, el govern català va anar quedant en evidència per la seva mala previsió i, en segon lloc, per la mala comunicació. Especialment, a partir del dilluns a la tarda. Ja sabem que en aquell moment el país estava col·lapsat en carreteres, autopistes i trens, però el més greu va ser les conseqüències de la manca de llum en moltes llars de les comarques gironines i el maresme.

Un dia després, amb el conseller Joaquim Nadal amb ganes d’afrontar la realitat, es va començar a planificar la gestió de manera diferent. Però el record de la nevada del 2001 i el paper tan opositor que van tenir aleshores Saura i Boada sembla que el destí els ha volgut tornar a demostrar que Catalunya, aquella que van criticar tant fa 9 anys a causa de la capacitat dels seus dirigents, encara és la mateixa. O la del 1986, ara ja fa 24 anys. Massa fràgil estructuralment, quan a només 60 quilòmetres al nord sembla que encara estiguin a anys llum de nosaltres. Quan tots quedem tant en evidència potser no cal buscar culpables sinó lamentar que, entre tots, som mereixedors d’un país molt millor. I sobretot, les persones que un dia i mig després continuen necessitant espelmes, passen fred i se senten impotents.

Música / December # George Winston

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

La gran tasca invisible dels viticultors catalans

0
Arxivat a Catalunya, Economia

viticultors_catalans

Em va agradar ahir conèixer les vivències de tres viticultors catalans en el dinar a l’Hotel Casa Fuster, després de la presentació del resultats del sector del cava del 2009 a través del Consell Regulador. Malgrat la crisi, el cava ha resistit prou bé i és d’elogiar, ja que és un dels sectors que dóna més prestigi i identitat a l’economia catalana. Però més enllà de les grans xifres i els resultats de les empreses de cava més potents, existeix la tasca invisible dels petits viticultors que lluiten dia a dia malgrat les traves administratives, les exigències de Brussel·les i la pressió a què els sotmeten amb els preus de compra. I lamenten que les administracions només se’n recordi d’ells quan falten tres mesos per a les eleccions.

En temps de crisi però també de sobreproducció -en aquest i d’altres sectors-, han de lluitar per ser competitius, autocontrolar-se malgrat les dificultats i pensar en el difícil relleu generacional. I pateixen un dels mals que més afecta a l’economia catalana: triguen un any per tenir la collita i també un any per cobrar-la. Entens la seva impotència perquè fins i tot, lluitant contra la recessió, intenten ser rendibles i mantenir l’ocupació, en un sector que no ha perdut llocs de treball. I ressalten el valor de l’excel·lència del producte final, que en tenim molt i de qualitat, en plena època de marques blanques.

Música / Hope  # Jack Jonhson

PD: Un altre Salt que no és tan mediàtic i que també brilla: avui es presenta el Black Music Festival.

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Disset anys esperant una sentència judicial

2
Arxivat a Catalunya

setència_judici_explosió Vidreres

Suposo que per la importància del cas, el procés judicial per l’explosió de la pirotècnia Brau, de Vidreres, necessitava el seu temps  però disset anys són molts. Diria que exageradament molts. I ja no només perquè el procés tingués el seu protocol judicial, sinó per als qui han patit durant tants anys. Principalment, les famílies de les víctimes i  els nou acusats que ara han quedat absolts, i en segon terme, els advocats que s’han fet càrrec del cas. Fins i tot, avui a uns lletrats els costava trobar un raonament per intentar que fos comprensible donar sentit als disset anys d’espera per tenir un veredicte. Després és quan cal qüestionar el concepte de la Justícia com a pilar del Dret d’una societat i la seva responsabilitat com a administració, per així no quedar en evidència. Tot i que ara algunes acusacions particulars han anunciat que presentaran un recurs contra la sentència, fins ara i per sort, s’ha fet justícia.

Música / I Am # Mary J. Blige

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Tot esperant Ferran Soriano

0
Arxivat a Barça, Catalunya, Economia, Esports

Ferran Soriano_president Spanair

Ferran Soriano afronta un difícil repte a Spanair. Ara més que mai. Emprenedor de solvència constrastada, té ara la missió tan complicada de salvar l’aerolínia catalana de la crisi. Tot i la reestructuració de la companyia i les baixes que es van provocar a la plantilla només adquirir-la, ara ha calgut un crèdit sindicat entre la Generalitat i les entitats financeres per intentar donar viabilitat al projecte. Onze mesos després del seu nomenament, Soriano ja ha deixat entreveure que el futur de Spanair passa per sortir a la borsa o integrar-se en una altra companyia. Però amb els temps que corren, potser no es trobarà un soci com cal, ja que si havia de ser Lufthansa aquesta aerolínia alemanya afronta la vaga més gran de la seva història durant quatre dies.

I mentre pilota Spanair, el seu proper pas i que cada vegada pren més força és la de ser el nou precandidat a la presidència del FC Barcelona. Ja no són especulacions sobre el seu possible retorn al Barça i s’apunta al seu lideratge com a clau per aglutinar una candidatura continuïsta amb un triumvirat amb Godall i Ferrer, per així no donar opcions a Sandro Rosell. Soriano té moltes virtuts i un bon cartell, especialment en el sector TIC i l’esportiu, però l’espera un doble salt mortal: primer saber gestionar si quedar-se o no a  l’aerolínia i després, crear una candidatura guanyadora per ser el nou president del Barça. Just quan el club blaugrana, a nivell de totes les seccions, travessa un dels millors moments esportius de la seva història i que gairebé sembla insuperable.

Música / Maleeixo el temps #  Raydibaum

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

President 2.0 + Parlament 2.0 = Activitat Política 2.0

2
Arxivat a Catalunya, Parlament, Política, Web 2.0

c29wYXIgRXJuZXN0IEJlbmFjaC5KUEc=_159964_6794_1

El sopar tertúlia amb Ernest Benach (el seu apunt), dimecres al Restaurant el Coure, va suposar una pluja d’idees constant entorn el concepte de la política 2.0. Amb persones amb visions internes com les del mateix president del Parlament i implicats del món polític com Montserrat Capdevila, Carme Sánchez i José Antonio Donaire, que es van relacionar amb les opinions externes dels assistents, principalment blocaires. Benach va ser transparent amb tots els temes que es van anar tractant -res d’off the records- i que entraven dins el guió de la distància curta: Parlament 2.0, el seu nou llibre Política 2.0, el Tripartit, la llei electoral, la desafecció política augmentada per la crisi, el finançament de partits i les eleccions al Barça. Ens en vam deixar un de pendent: les vegueries.

Benach va desfilar la vetllada parlant del Parlament a les aules després de la recent visita en instituts com l’IES Agustí Serra de Sabadell, i tot seguit, sense guions, es van anar desgranant temes d’actualitat com l’obertura del debat parlamentari a la xarxa -serà un gran avenç-, la presentació del seu nou llibre en format paper i digital -el presenta el 9 de març i “recomano que es llegeixi amb l’e-book”-, la seva decepció pel procés de la llei electoral al Parlament-”la llei electoral era fàcil de fer perquè hi havia una base”-, les dificultats de la conciliació familiar amb l’activitat política, el convenciment que en dues legislatures “votarem per internet” i  la demostració que seguirà les eleccions del Barça -”i votaré”. Mentre que la sortida d’Ernest Maragall va preferir no parlar-ne i el seu futur polític amb vista les eleccions va quedar en un interrogant.

Va ser un sopar tertúlia molt distès, reflexiu, amb visions crítiques pel moment actual de crisi i la gestió de l’administració, però amb l’esperança de gaudir d’una bona oportunitat de deixar anar la imaginació pensant que Catalunya es va construint a base de la política real, però també amb la 2.0, amb un Parlament que vol ser 2.0, el seu president també  i que el seu llegat escrit serà el llibre però també amb l’esperança i el convenciment  que ho sigui l’activitat parlamentària.

Música / Last Of The Rock Stars # Elliot Murphy

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

La relació entre joves i l’administració 2.0

2
Arxivat a Catalunya, Web 2.0

joves

Joventut de la Generalitat, Jove.cat i Volemdecidir.cat són els tres webs actius de la Secretaria de Joventut per informar i dirigir-se als joves catalans a través d’internet. Divendres passat, a mig matí, els responsables de la secretaria va voler mantenir una trobada amb per persones actives a la xarxa per dialogar en relació el moment actual i amb vista el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que tidrà una propera reunió important el proper dia 27 a Manresa. Va ser molt interessant i enriquidor formar part de la pluja d’idees que va voler generar el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, amb l’esmorzar Toni Aira, Pau Canaleta, Jesús Ferré, Jordi Font, Àlex Gutiérrez, Oriol Lladó i Trina Milán. Els reptes que es pot proposar l’administració en aquesta nova societat del coneixement comencen pels joves actuals, que són els protagonistes de la nostra primera generació de nadius digitals. 

I Joventut hauria de ser un departament de referència per a la Generalitat i, just ara, deu anys després de l’aprovació del primer Pla Nacional és un bon moment per arriscar en els conceptes i buscar noves metodologies 2.0, més enllà de la lògica coporativitat. Dins d’uns límits, pot ser més atrevit i interactiu que altres conselleries i té l’avantatge que els joves dominen perfectament aquests nous canals de comunicació i en són uns usuaris molt actius. Mòbils, portàtils, pc dels instituts o les universitats, pc familiar… la qüestió és marcar uns objectius, establir uns projectes, crear motivacions i escoltar els joves per saber què volen trobar en una administració poc institucional a la xarxa, ràpida i poc rigida. Un bon moment per buscar trencar els esquemes, replantejar idees noves (ara cal tenir presents els indicadors de la crisi, l’emprenedoria, internet, salut, la formació, el factor intercultural) i pensar que el nou pla és tan vital a la xarxa com en l’acord amb agents del pla de la Generalitat, el pla local, el pla d’entitats i el pla de joves. I és que les bases del nou full de ruta també passen per la xarxa.

Música / Time To Live # The Pepper Pots

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

“Política 2.0″

0
Arxivat a Catalunya, Política, TIC

Ernest_Benach_Política_2.0_Parlament_Catalunya

Ernest Benach ja té a punt el llibre que tenia ganes de publicar des de feia temps: Política 2.0. Sortirà publicat a mitjans del mes que ve i serà com el llegat que ens deixa del seu segon mandat com a president del Parlament. M’agrada aquest nou pas que fa, ja que confirma les seves ganes d’apostar, creure i arriscar en el camp polític a la xarxa. Segons ha avançat l’ACN, el text és una coedició d’Angle, Bromera i Cossetània, i s’editarà tant en paper com en digital, amb el repte de valorar la influència de les noves tecnologies en la política. I segons Enric Faura, editor i director d’Edi.cat, aquest és un text “molt pensat per la versió digital” que es penjarà junt quan surti de la impremta, cosa que potser farà que Política 2.0 sigui abans a internet que a les llibreries.

De fet, ara és parla molt de la política 2.0, però aquesta no existiria sense els polítics 2.0, sense les institucions 2.0 i sense una societat preparada per assumir aquesta nova política i creure en una participació i interacció digital, fins i tot, més enllà de les xarxes socials. El president Benach ha estat pioner -com altres diputats catalans- i se li ha d’agrair, ja que també té un preu. Ha tingut l’oportunitat de convertir-se en un referent a Catalunya pel càrrec que ocupa i no ho ha desaprofitat, conscient que era el moment en temps que avança tant la societat líquida com el descrèdit dels ciutadans envers la política. I ho ha fet amb mentalitat oberta i transversal, amb il.lusió i valentia, i generant vincles entre la persona, la institució i els ciutadans. I és d’agrair com a exmple i referent. El progrés avança amb els canvis i amb les persones que el fan possible.

Música / Una vida tranquil·la # Mishima

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

El país està per sobre de tot

2
Arxivat a Catalunya, Política

lop_336[1]

Després de la gran jornada d’ahir, ja han saltat disputes que empetiteixen les consultes independentistes i alhora el nostre país petit. Alfons López Tena i Uriel Beltran han topat frontalment i no han aconseguit unir forces, tot i que va ser una evidència que Osona Decideix es va organitzar molt millor que la Coordinadora Nacional. Patètic i frustrant. L’enfrontament és qüestió d’egos i interessos i per això ha esclatat aquesta polèmica, que ara alguns mitjans intenten magnificar per rebaixar el poder de participació i l’essència democràtica de la consulta. Tot i que personalment esperava encara més votacions (només una tercera part), una vegada més, amb aquesta rivalitat partidista, es demostra que hi perd el catalanisme, decauen les aspiracions d’una part de la societat civil que vol l’autodeterminació i es torna a plasmar que el catalanisme està dividit entre partits, plataformes i associacions i que cadascú fa la “guerra” pel seu compte. I a canvi de què? Una poltrona? Per això, als incòmodes amb el referèndum i als espanyolistes se’ls notava molt contents aquest matí. Divideix i guanyaràs. Ho estan aconseguint des de l’era del “peix al cove”.

Música / Memoria de jóvenes airados # Loquillo

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Tot esperant la dignitat del Constitucional

2
Arxivat a Catalunya, Política

Després de la iniciativa històrica d’ahir amb l’editorial conjunt de dotze diaris editats a Catalunya, tal com era d’esperar, han arribat les dures crítiques des de la Brunete mediática. I del PP, és clar, i especialment del diari El Mundo. Ha fet molt mal a la dreta espanyola aquesta unitat periodística a favor del Nou Estatut i més encara si hi donen suport la societat civil i entitats i clubs esportius com, fins i tot, el Barça. I tot perquè s’esperava, com s’havia especulat des de La Moncloa, que la sentència de l’Estatut es podria anunciar aquesta setmana. Però és obvi que el soroll mediàtic no interessa al tribunal. El resultat global d’aquest unitat editorial ha estat un clam i un elogi: unió en temps de crisi i text conjunt per fer més unànime la proclama. Alhora però, amb la reivindicació s’ha deixat en evidència la unitat política que, una vegada més per culpa dels interessos partidistes, continuem sempre més dividits que units. El mateix president del Parlament, Ernest Benach, ho reclamava ahir.

Tot esperant com queda la retallada del Nou Estatut pels deu membres del Constitucional, que per força han de defensar aquesta Constitució tan desfasada i ambigua, periodistes, societat i polítics hem expressat la dignitat de Catalunya. I la reacció exposa que tres anys després també està quedant en evidència la dignitat del Constitucional. Si van perdent la dignitat es van convertint en més indignes.

Música / Always # Switchfoot

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

En defensa de “La dignitat de Catalunya”

7
Arxivat a Catalunya, Política

Tàpies

En una iniciativa sense precedents, avui dotze diaris editats a Catalunya publiquen un editorial conjunt titulada “La dignitat de Catalunya” per defensar el Nou Estatut pocs dies (o hores) abans de l’esperada sentència del Tribunal Constitucional. L’editorial defensa el text aprovat pel Parlament i pel poble català en referèndum i reivindica que ha arribat el moment que els vocals del Constitucional acceptin amb maduresa el nou procés autonòmic en què es troba l’Estat espanyol, tal com en el seu dia es va fer quan estava en joc l’esperit del 1977. És una pressió encertada i una unitat necessària per evidenciar que Catalunya necessita un “ser o no ser” per progressar com a nació. Els crítics poden culpar aquest tipus de manifest mediàtic en temps de crisi, atur, corrupció i argumentar que només va ser votat pel 36% dels catalans, però és només una excusa. Significa caure en l’error històric de sempre per qüestió de poder i involució.

El Constitucional no pot retallar els punts essencials tot i estar legitimat per fer-ho perquè seria un fre a l’evolució de Catalunya després de tres dècades, quan l’escenari és molt diferent -només cal veure com s’ha transformat el mapa d’Europa- al que es va tractar el 77 després de 36 anys de dictadura. Mentre augmenta la tensió i la política catalana viu amb nervis el resutat del TC, la manifestació popular a Barcelona per assumir la derrota també va guanyant força perquè s’espera la retallada i, fins i tot, representats polítics, sindicals i d’entitats culturals ja han tingut reunions per preparar la protesta, just quinze dies després de la sentència. Així de poc esperançador. És el consol que ha de tenir el “seny” català? Després de tres anys de negociacions esgotadores per tenir un Nou Estatut, amb el desgast de diners i de la política que això ens ha suposat, arriba l’hora de la veritat. Trenta anys de pedagogia del “cas català”, amb el Pujolisme i el Tripartidisme, no hauran servit per a res si hem de tornar, una vegada més, a baixar el cap pel poder de la llei. La victòria ens pot enfortir i engrandir però la derrota també pot ser molt dura.

La dignitat de Catalunya

“Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.” (l’editorial d’El Punt). Els altres diaris són Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7Segre.

Música / L’endocrina # Els Amics de les Arts

PD: Gran reconeixement per als germans Roca amb la tercera estrella Michelin per El Celler de Can Roca. Un mèrit ben merescut.

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!