En ha deixat un dels catalans que desprenia més llum degut a la seva personalitat. Un home de gran pensament, teòleg de prestigi internacional i que deixa un buit enorme per tot el seu llegat després de 91 anys. En els pocs actes que he anat quan Raimon Pannikar era el convidat, era emotiu veure l’admiració que despertava entre els assistents i el fidels. Desprenia una química especial, humanisme, bondat, per això se l’admirava, com si transmitís la necessitat de passar a l’acció d’immediat i creure en un món molt millor, molt més humà i solidari. Just un any després d’un altre sentit adéu com el de Vicenç Ferrer, Pannikar ens va deixar el mateix dia que es recordava el centenari del naixement de la mareTeresa de Calcuta. Són persones que han lluitat per uns ideals humanistes, donaven i s’entregaven per una causa sense esperar res a canvi i que massa sovint oblidem en aquesta nova societat consumista i accelerada, que no deixa massa lloc a la calma, la reflexió i el sentiments solidaris. Per sort, queda el camí i el llegat. Bon viatge!
El Patronat de Turisme Costa Brava Girona va anunciar dilluns en una trobada a l’aula gastronòmica del Mercat del Lleó que aposta pels blocs per dinamitzar el web i crear més interacció amb el territori a través d’un grup de professionals d’àmbits ben diversos. Jaume Marín, cap de màrqueting del Patronat, va presentar el concepte BITTS, que serà donarà nom al nou apartat del web, que el febrer passat ja va incorporar una central de reserves. Marín va destacar que confia plenament en aquest concepte per donar més dinamisme al web i al mateix temps potenciar la informació del territori que pot servir als usuaris tant de la mateixa àrea geogràfica com de fora. Personalment, vull agrair que en Jaume hagi pensat en mi per desenvolupar aquest nou concepte i hagi volgut atrevir-se amb totes les idees que han anat sorgint sense lligams. Contino pensant que la Costa Brava i els Pirineus són un enclavament únic al món i que brillen per si sols a causa del seu gran atractiu. I, ara a més, a través de diaris personals en català, castellà i anglès. L’equip inicial de BITTS estarà format per Narcís Sastre, Montse Ferrer, Assumpció Parès, Eduard Costa, Mercè Vilà-Clara, Maribel Vela, Najat Kaanache, Jordi Casassayas, Nadeia Balsalobre, Anna Vicens, Dani Chicano, Josep Guardiola, Ricard Camó i el mateix Jaume Marín. És una experiència il·lusionant formar-ne part i que servirà per tenir una finestra més destacar per persones, idees, reptes, projectes, notícies i l’emprenedoria de la Costa Brava i els Pirineus com la cuinera Iolanda Bustos, del Restauran La Calèndula de Girona, que en acabar la trobada ens va presentar la nova cervesa Gala de Flors entre altres temptacions.
Les quatre temptacions del Monvínic d’anit, una experiència molt recomanable i que no deixar-se escapar l’oportunitat de descobrir un dels millors locals del món del vi que hi ha en l’actualitat: Monvínic. I és al centre de Barcelona, a Catalunya. Un referent més en els primers llocs de rànquings mundial en l’àmbit de la gastronomia i que prestigien els nostres establiments. En temps de marques globals, el Monvínic ja és un referent i del món del vi entra a comparar-se a la mateix categoria de l’encant d’El Bulli, El Celler de Can Roca, el Sant Pau i el Racó de Can Fabes, entre tants altres. Enhorabona a la iniciativa de Sergi Ferrer-Salat per haver apostat per aquest concepte i un local tan captivador, amb un disseny que dóna més vida al vi. A més, el responsable dels sommeliers, Cèsar Cànovas, ens va oferir un tracte exquisit i la seva selecció va ser aquesta dins la relació del preu:
Alella VinícolaAlella Marfil Blanc de Negres (Catalunya)
“Per ser innovadors, cal tenir un ecosistema innovador”. Aquest va ser una de les conclusions de la xerrada de Xavier Ferràs en el primer N.I.T.S (negocis, innovació, tecnologia i societat), que es va celebrar divendres als Jardins de la Mercè de Girona. Un nou format per formentar la interacció en el qual el director del Centre d’Innovació i Empresarial de la Generalitat ACC1Ó va aportar la seva visió sobre el moment actual, amb idees recollides a Twitter per Anna Cabañas, Jordi Poater, Miquel Duran, Jaume Marín i David Martí. Gràcies a tots i totes per ser-hi en aquesta primera edició que vam “cuinar” amb Xevi Montoya.
- La inercia enquista les administracions. Els funcionaris harien d’eser els mes innovadors xq no tenen cap risc.
- Ens hem de convertir en activistes de la innovació, en el nostre dia a dia.
- El valor en borsa de Google equival a les subvencions que Espanya ha rebut de la UE des de 1986.
- Catalunya fa l’1 % de la producció científica mundial quan té el 0,1 % de la població.
- La innovació deixa de basar-se en el ‘technologic push’ i passa al ‘market pull’.
- La innovació cal que s’estengui a tota la cadena de valor: cocrear amb clients i proveïdors.
- Catalunya no ha creat Google o dissenyat l’iPod per falta de cultura emprenedora.
- Millor finançar un projecte amb 1 milió d’euros que mil amb 1.000 euros.
- L’únic secret és posar diners. Finlàndia inverteix 600 M€ per any en polítiques d’innovació, Catalunya només 30.
Precisament, Ferràs acaba de publicar un nou llibre, Innovación 6.0. El fin de la estrategia, en el qual exposa que la innovació necessita tot un ecosistema per ser realment el màxim de competitiva. Així que una empresa o una universitat podem ser competitives però per arribar a nivells de referència, com pot ser Silicon Valley i diferents països del món, cal també envoltar-se d’un entorn tecnològic i econòmic que ho siguin. I és evident que una empresa sola és difícil que pugui ser innovadora. O un emprenedor. Però si es troben en un ecosistema culturalment preparat podran atrevir-se a amb gran idees, tindran més recursos i, fins i tot, la competivitat els estimularà. Per això va convidar als assistents, la majoria de l’àmbit de l’emprenedoria, a ser innovadors, atrevirts, llançats, cooperadors i ser globals.
Tal com vam preveure en el sopar amb el conseller Huguet, vam acabar concretant la visita al districte de 22@, que ens va acabar presentant Jordi Sacristán, director de promoció econòmica internacional i màrqueting de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser una bona oportunitat per repassar la transformació urbana del Poble Nou, just quan es compleixen deu anys del pla. I a banda de les diferents etapes del procés, Sacristán va donar unes pistes de la dimensió del projecte: és el procés de transformació urbana més important d’una ciutat europea, amb una extensió de 200 hectàrees. La reconversió del que era considerat el Manchester català per la quantitat d’empreses que va aplegar fa 200 anys enrere, ara suposa que en l’àmbit de la formació, l’emprenedoria, les TIC i les institucions, el 22@ actual suposa, en xifres, un total de 44.600 treballadors (amb un 72% d’alta formació), 1.502 empreses, amb un 44,6% de nova creació. Per això ha passat a anomensar-se el Silicon Valley català.
D’ençà l’arribada de la primera empresa que va creure en aquest nou referent de la ciutat, que va ser T-Systems, 22@ ha intentat, en paraules de Sacristán, “que el talent no marxi, ser capaços de retenir-lo i atraure talent”. Una filosofia que s’ha fomentat en tres grans pilars (empreses, institucions i universitats) i cinc sectors estratègics (TIC, Energia, TecMed, Disseny i Media) que han evidenciat una nova aposta econòmica urbana i que té el gran mèrit de ser un projecte finançat en un 90% per capital privat. I és que en el fons el 22@ no deixa de demostrar-nos que per a les grans ciutats referents del món, malgrat la crisi és el moment de Time to market!
La societat civil catalana va demostrar en la manifestació d’ahir a Barcelona que està molt per davant dels nostres representants polítics. És igual si la xifra final és de mig milió o dos milions de persones. La resposta és imponent i prou evident com perquè la reivindicació no s’acabi a la tardor, diluïda per les constants divisions entre el catalanisme. Espero que els nostres polítics, en els qui cal confiar agradi o no, entenguin el missatge unitari i no el destrossin per les fractures electorals partidistes que ja es divisen. La manifestació del 10-J té un valor preuat, incalculable per com ens han fet sentir -tant formes com fons- des de Madrid, i massa preuat com per no pensar que Catalunya ha d’anar més enllà del federalisme de curta volada. Enterrat doncs per culpa del Constitucional el possible nou model autonòmic espanyol de la democràcia, amb un Zapatero que no s’ha atrevit a complir la seva segona gran promesa electoral del 2004 (la primera era l’acord de pau amb ETA a Euskadi), hem de mirar el futur pensant en el gran pòsit que té Catalunya i l’aspiració de deslligar-se d’aquesta Espanya actual. Ni ens hem de voler fer entendre com passava a l’època “Pujoliana”, ni ens volen entendre com ha passat en l’etapa d’autogovenrs PSC-PSOE. I aquest nou panorama trenca lligams, cadenes i el que tothom vulgui imaginar.
I la manifestació també ha tornat a posar en un primer pla a Òmnium Cultural. Necessari i recomfortant. Després de temps de planificar l’esperada resposta contra la sentència del TC, em sento agraït de tenir una entitat que no ha apelat al victimisme sinó a la reivindicació contra la humiliació. Estem preparat per continuar lluitant i encarar el segle XXI quan el “café para todos” reviu per les pors i les prebendes. Que aquesta crisi també obligui a reinventar la Catalunya amb la que molts i moltes somiem. Ahir van trontollar les bases existents de fa 30 anys i un avís que toca fer-ne de noves.
Molt bona feina la d’Òmnium amb l’anunci per a la manifestació de dissabte. I és que ho volem tot! Somniem i desitgem perquè tenim la llibertat de voler ser un país. La manifestació del dia 10 és un cop de puny damunt la taula després de quatre anys frustrants i del desig que no s’ha complert justícia amb el que va anunciar Zapatero en campanya electoral. Però la lluita no s’ha d’acabar en la protesta de dissabte a Barcelona sinó que hem d’unir esforços i lluitar per defensar el Nou Estatut que va aprovar el nostre Parlament. S’ha comprovat que l’objecitu del model d’un estat federal ja no té sentit en aquesta Espanya i esgotat el projecte que va promoure l’etapa de Maragall com a president hem de continuar somiant. I rebelant-nos com dissabte a la tarda. Sense temors, ni frustracions, ja que Europa s’ha transformat en trenta anys mentre que nosaltres, com a nació, continuem anclats i amb ganes d’alliberar-nos de ser una comunitat més. Volem continuar lluitant com van fer els nostres avantpassats.
Visita interactiva al Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, organitzada pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa arran del darrer sopar tertúlia amb el conseller Josep Huguet. La visita va ser una magnífica oportunitat per visualitzar la instal·lació científica i de recerca més important del sud d’Europa. Aquest centre fa les funcions d’un microscopi gegant, que permet veure partícules més petites que una molècula, gairebé invisible. El sincrotró és de tercera generació, té 7 línies experimentals aprovades, 2 de pendents i 4 de futur que s’activaran quan el sincrotró es posi en marxa en els propers mesos. La investigació pública serà qui l’utilitzarà, encara que l’objectiu de futur és anar incorporant les empreses privades, especialment, les que investiguen en l’àmbit farmacèutic. Durant la visita va ser un luxe tenir Ramon Pascual, president del Sincrotró Alba, com a guia i conferenciant, a més del suport d’Alejandro Sánchez, Operations Manager del centre (vídeo).
Isak Andic, president executiu de Mango, va explicar ahir els inicis de la companyia i va donar la seva visió sobre què ha fet l’empresa per evitar la crisi. Aquests van ser els eixos de l’acte en motiu del cicle de conferències dels 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona. Andic va ser molt eloqüent i va descriure des dels primers inicis com a comerciant, amb una botiga molt petita a Porta Ferrisa, fins a la situació actual, amb més de 1.500 punts de venda i més de cent botigues arreu del món i “en les millors ciutats i els millors llocs”. Una empresa referent de l’emprenedoria del nostre país. Va argumentar que la crisi forta i que ara sacceja l’economia, Mango ja la va patir l’any 2000, i va aconseguir superar-la. A banda de la lògica recepta de treball, passió, atreviment, esforç, lluita, sacrifici, innovació, constància, eficàcia, disciplina, objectius, projectes i equip per crear una empresa, destacaria alguna de les reflexions més personals per relatar la seva trajectòria i visió emprenedora.
- “El meu lema és que només aprens dels errors”.
- “Hem de renovar cada cinc anys les botigues de dalt a baix”.
- “L’única manera per no oxidar-se és pressionar-se de tots costats i des de dalt fins a baix”.
- “Volem ser presents a tot el món i encara anem lents. Hem d’anar més ràpids, no hem de tenir límits perquè el món no para”.
- “L’experiència és bona i dolenta. Per això, m’agrada deixar pas a la gent jove i preparada. Un ha de saber quan ha de marxar”.
- “Preparem canvis brutals en el disseny de Mango per vendre un 30% més”.
- “Tenim moltes pressions de la competència perquè no ens adormim. Però la pressió per la competència la té tothom perquè és sana i motivadora”.
- “El 18% de les vendes són a l’Estat espanyol i esperem que siguin un 10% perquè hem de vendre més a l’estranger”.
- “Hem d’estar predisposats a canviar. Només així podem estar preparats per als canvis”.
Pau Canaleta presenta el seu nou llibre Estratègia electoral (col·lecció Vull Saber de l’Editorial UOC), en el qual concentra la seva visió sobre el concepte de l’estratègia electoral. Qui coneix aquest jove consultor figuerenc en estratègia electoral, política i empresarial sap que disfruta parlant d’estratègia electoral, analitzant-la a la “cuina”, i també que li agrada organitzar actes periòdicament per dinamitzar un sector que cada vegada té més rellevància en la nostra societat. I l’estratègia electoral ja no només té el seu pes en la política sinó, per exemple, en molts altres àmbits, tal com ha passat en les últimes eleccions al Barça. Què és i com es construeix una marca? Què és i com es construeix un perfil? Aquestes són les primeres preguntes que serveixen de fil argumental per entrar a l’assaig, en el qual l’autor ressalta diverses experiències d’estratègies d’èxit. Posicionament, discurs, lideratge, missatge, internet, storytelling, història, adversaris, imatge, marca, relat, perfil… un conjunt de paraules que acaben utilitzant els estrategues abans de començar un procés d’acompanyament per intentar arribar a l’objectiu final: la victòria electoral.
Una de les frases del llibre que resumeix el llibre i l’essència de l’estratègia electoral podria ser aquesta: “En una campanya política es ven esperança, confiança en el futur. Si la candidatura que ho proposa no és creïble, la seva proposta no tindrà èxit. El primer pas perquè ho sigui és no fer-li ser el que no és.”
Canaleta presentarà aquest dilluns el llibre a La 22 (20h), acompanyat de Lluís Pastor.
