Anava memoritzant algunes reflexions que feia Pere Condom mentre parlava dijous a l’hora del cafè. Exposava la seva visió sobre com han de ser les infraestructures que donen identitat al territori (Girona) en aquest nou context de societat global del coneixement. El Parc Científic i Tecnològic de la UdG que ell dirigeix és un exemple d’aquest retorn al territori que, precisament, el mateix territori ha impulsat. Amb la pressió afegida de quins valors ha d’aportar i com liderar aquest procés per donar de més valor a tot allò que s’intenta impulsar: innovació, recerca, coneixement, emprenedoria…
Des de la distància, el parc suposa un gran repte per la seva dimensió i és cert que aquesta crisi financera i econòmica no li aporta l’esperança necessari perquè sigui un gran centre de logística. Dificulta la seva potencialitat. Però és un suport més que empeny el territori, com les empreses, les universitats, els governs, les institucions… I és un centre a només cent quilòmetres de Barcelona i amb la visió que qualsevol usuari que visiti el Google Maps pot tenir la sensació que el parc de la UdG és a la «big area» de la capital de Catalunya. És el preu dels nous temps i de percebre que som a l’era de la identitat local però que cada vegada més s’observa i compara dins d’una òptica internacional.
Mentrestant, al final, considero que parla d’infraestructes reals que fan créixer el territori perquè, sens dubte, són valors absoluts. El repte és molt gran però necessàriament ajuda a construir el nostre futur local i global.
Música / You Belong With Me # Taylor Switf
Filed under TIC, Universitat
STIC.CAT tornà demà al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Una experiència més després de la visita interactiva de fa unes setmanes convocada a través de Twitter. Aquesta vegada és la jornada Emprendre el futur per analitzar l’empreneduria en el moment econòmic actual a través de 18 microponències de 5 minuts cadascuna. Estem molt il·lusionats amb la resposta que ha obtingut aquesta iniciativa i esperem complir les previsions. La idea ha nascut a través de la xarxa, però també és important per a nosaltres obtenir suports com en els que hem recollit en aquesta ocasió: la UdG, el parc de la UdG, Cafès Roura, Intersport-Esports Ferrer, Bonapat, Estrella Damm i “la Caixa”. I la participació dels 18 ponents, més els assistents que ja ens han confirmat que hi seran. Una convocatòria més per donar visibilitat al que sempre ha pretès la nostra associació: promoure els imputs que genera la xarxa catalana en la nova societat del coneixement i actuar contra la fractura digital. En definitiva, els que impulseu tots vosaltres amb les TIC i que ens il·lusiona que saltin de la virtualitat a la realitat.
Música / Perfect Time # Russian Red
D’entrada he de reconèixer el meu partidisme a favor de la revolució 2.0 del canvi que propugna el Parlament de Catalunya a través de la figura del president Ernest Benach. Però no deixa de ser cert que ahir al PCiT de la UdG (m’agrada el record de l’edfici a la figura de Jaume Casademont) va fer una conferència interessant i pedagògica. Inesperada per als qui no coneixen les seves intencions d’aixecar la senyera 2.0 a través de la cambra catalana. Però al mateix temps vaig lamentar, tot i l’afluència a la sala, la poca resposta universitària. És la primera vegada que un president del Parlament fa una conferència al Parc de la UdG i és la primera vegada que el complex pot tenir l’oportunitat de tenir una repercussió mediàtica més enllà de les vingudes monàrquiques. I si les visites de la reialesa desperten polèmica, tampoc és just que la conferència d’Ernest Benach no tingués el suport i la trascendència que mereixia. Una demostració més que la universitat també està molt més polititzada del que hauria d’estar i que, tot i els entrebancs que es troba pel camí, el president del Parlament està decidit a gestionar el canvi 2.0 de la nostra política.
Hi ha dubtes, interrogants i incògnites (ingredients lògics) respecte aquesta nova Revolució Digital, però les societats també van avançar amb les mateixes esperances i desil·lusions quan van afrontar altres grans canvis que ara mirem ja com si fossin salts històrics en el temps. I si Catalunya ha arribat on és, sempre ha estat per liderar els nous processos socials. Com aquest, com en el que comença a creure la nova societat del coneixement i com en el que creiem encara només alguns. Però la gran oportunitat que tenim com a col·lectiu no pot quedar deslluïda pels encara interessos de molts als temors als canvis sinó que la mateixa interacció durant la conferència amb els diputats José Antonio Donaire i Carles Puigdemont demostra que la política ja ha canviat. I que necessita que algú lideri amb convicció aquest canvi. De fet, com ha passat sempre al llarg de la història que hem forjat.
Música / Redemption Song # Rihanna
