La nostra diada va molt més enllà dels titulars que donarà la jornada d’avui: si la crisi ha passat factura a la venda de llibres i roses. És un dia especial, romàntic, gairebé festiu. Hi ha persones que el viuen amb il·lusió i d’altres que es deixen du per les tendències comercials del moment… Si ens posen en la pell dels editors, tot és respectacle mentre es vengui l’obra i es vagi fent caixa. Els més purs criticaran, amb lògica, els protagonistes mediàtics que encarreguen llibres oportuns. El mateix passa amb la rosa, que a banda de les dosis personals que pot tenir el detall, el ventall de preus és cada vegada més gran. I també va en augment la compra solidària. Però en global, continua quedant l’essència de la festa: comprar o rebre la rosa i comprar o rebre un llibre. I no cal donar massa protagonisme a si ve Rajoy a Barcelona, la crisi actual o si es ven més en castellà que en català o si es ven més la ficció que la novel·la. Tenim una Diada de Sant Jordi que, si es vol viure amb il·lusió, és especial. I ens identifica com a catalans i situa el nostre territori en aquest món cada vegada més globalitzat.
Música / I’ll be waiting # Lenny Kravitz
{ 1 trackback }