Katie Melua: Talent, intimisme i sensibilitat

by Eduard Batlle Rispau on 18 març 2011

Us deixo amb la versió de “Kosmic Blues”, la penúltima cançó que va tocar ahir Katie Melua a l’Auditori de Girona. La cançó que va fer número 21, abans de cloure el concert amb “Piece by Piece”. Em va agradar el seu recital tal com m’esperava. Amb moments formidables com “Just Like Heaven” i “Red Balllonns”, encara que em vaig quedar amb les ganes de la versió de “Moon River”. I també “Spiderd Web”. Em té fascinat aquesta cantant d’origen georgià -però de nacionalitat britànica-, el seu posat intimista, la seva veu, la combinació músical i, especialment, el seu talent. Veu, guitarra, piano, violí… jazz, blues i dosis de pop-rock.

És espectacular la seva ràpida ascenció. I em va agradar el record que va tenir per al Japó, quan la tragèdia li va evocar aquell dia que, de petita, va trobar un ocellet ferit i, en agafar-lo, al cap de poc moments  va acabar morint a les seves mans.  I va pensar en els efectes que pot causar la natura en la societat. Des de la sensibilitat d’aquell petit ocell a la tragèdia que ara viu el Japó i que, malgrat les enormes dificultats, la seva mentalitat col·lectiva davant les dificultats és d’admirar. Acabo amb un sentiment amb el que va començar i que em va fer sentir com un espectador amb ganes de deixar-se dur, com amb ganes d’embogir: “Closest Thing To Crazy”.

Be Sociable, Share!

{ 0 comments… add one now }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: