Les quatre temptacions del Monvínic d’anit, una experiència molt recomanable i que no deixar-se escapar l’oportunitat de descobrir un dels millors locals del món del vi que hi ha en l’actualitat: Monvínic. I és al centre de Barcelona, a Catalunya. Un referent més en els primers llocs de rànquings mundial en l’àmbit de la gastronomia i que prestigien els nostres establiments. En temps de marques globals, el Monvínic ja és un referent i del món del vi entra a comparar-se a la mateix categoria de l’encant d’El Bulli, El Celler de Can Roca, el Sant Pau i el Racó de Can Fabes, entre tants altres. Enhorabona a la iniciativa de Sergi Ferrer-Salat per haver apostat per aquest concepte i un local tan captivador, amb un disseny que dóna més vida al vi. A més, el responsable dels sommeliers, Cèsar Cànovas, ens va oferir un tracte exquisit i la seva selecció va ser aquesta dins la relació del preu:
Alella VinícolaAlella Marfil Blanc de Negres (Catalunya)
El portal de venda de llibres més famós del món acaba d’anunciar que ja ven més llibres electrònics que els de paper. Aquest canvi, que s’ha produït en el balanç dels últims tres mesos, suposa una abans i un després per a Amazon. Per exemple, en el darrer mes, per cada 180 llibres digitals que obtenien els clients, en tapa dura se’n comptabilitzaven 100 en tapa dura. Aquest canvi demostra que els teòrics compradors de llibres per internet ja es decanten més per l’edició digital que no la de paper. I aquest fet arriba gairebé tres anys després de l’escalt de Kindle, el suport electrònic de tinta que permet als usuaris llegir la lectura digital. Per tant, és la constatació que els usuaris ja prefereixen més aquesta nova lectura, amb molt contingut i una gran experiència a l’abast, que la possibilitat del tacte i de la compra d’un sol llibre. Són canvis que propicien les noves tecnologies i l’evidencia que la lectura cada vegada es va transformant amb més digital. El mateix president executiu d’Amazon, Jeffrey P. Bezos, ho ha reconegut: “El canvi és sorprenent si tenim en compte que hem estat venen llibres de tapa dura durant 15 anys i els llibres de Kindle durant 33 mesos.”
Això passa amb Amazon i la consolidació del seu producte estrella com és Kindle, però aquesta nova dimensió s’estendrà amb un altre nou aparell com és l’iPad, que tot i que no té l’avantatge de la tinta digital té el poder d’arribar a molts usuaris que volen consumir Apple. Però tot i la nova competència, les vendes de Kindle també han progressat en el darrer trimestre, en bona part també perquè Amazon va rebaixar el preu del lector a finals de juny: de 259 dòlars als 189 actuals.
“Per ser innovadors, cal tenir un ecosistema innovador”. Aquest va ser una de les conclusions de la xerrada de Xavier Ferràs en el primer N.I.T.S (negocis, innovació, tecnologia i societat), que es va celebrar divendres als Jardins de la Mercè de Girona. Un nou format per formentar la interacció en el qual el director del Centre d’Innovació i Empresarial de la Generalitat ACC1Ó va aportar la seva visió sobre el moment actual, amb idees recollides a Twitter per Anna Cabañas, Jordi Poater, Miquel Duran, Jaume Marín i David Martí. Gràcies a tots i totes per ser-hi en aquesta primera edició que vam “cuinar” amb Xevi Montoya.
- La inercia enquista les administracions. Els funcionaris harien d’eser els mes innovadors xq no tenen cap risc.
- Ens hem de convertir en activistes de la innovació, en el nostre dia a dia.
- El valor en borsa de Google equival a les subvencions que Espanya ha rebut de la UE des de 1986.
- Catalunya fa l’1 % de la producció científica mundial quan té el 0,1 % de la població.
- La innovació deixa de basar-se en el ‘technologic push’ i passa al ‘market pull’.
- La innovació cal que s’estengui a tota la cadena de valor: cocrear amb clients i proveïdors.
- Catalunya no ha creat Google o dissenyat l’iPod per falta de cultura emprenedora.
- Millor finançar un projecte amb 1 milió d’euros que mil amb 1.000 euros.
- L’únic secret és posar diners. Finlàndia inverteix 600 M€ per any en polítiques d’innovació, Catalunya només 30.
Precisament, Ferràs acaba de publicar un nou llibre, Innovación 6.0. El fin de la estrategia, en el qual exposa que la innovació necessita tot un ecosistema per ser realment el màxim de competitiva. Així que una empresa o una universitat podem ser competitives però per arribar a nivells de referència, com pot ser Silicon Valley i diferents països del món, cal també envoltar-se d’un entorn tecnològic i econòmic que ho siguin. I és evident que una empresa sola és difícil que pugui ser innovadora. O un emprenedor. Però si es troben en un ecosistema culturalment preparat podran atrevir-se a amb gran idees, tindran més recursos i, fins i tot, la competivitat els estimularà. Per això va convidar als assistents, la majoria de l’àmbit de l’emprenedoria, a ser innovadors, atrevirts, llançats, cooperadors i ser globals.
Isak Andic, president executiu de Mango, va explicar ahir els inicis de la companyia i va donar la seva visió sobre què ha fet l’empresa per evitar la crisi. Aquests van ser els eixos de l’acte en motiu del cicle de conferències dels 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona. Andic va ser molt eloqüent i va descriure des dels primers inicis com a comerciant, amb una botiga molt petita a Porta Ferrisa, fins a la situació actual, amb més de 1.500 punts de venda i més de cent botigues arreu del món i “en les millors ciutats i els millors llocs”. Una empresa referent de l’emprenedoria del nostre país. Va argumentar que la crisi forta i que ara sacceja l’economia, Mango ja la va patir l’any 2000, i va aconseguir superar-la. A banda de la lògica recepta de treball, passió, atreviment, esforç, lluita, sacrifici, innovació, constància, eficàcia, disciplina, objectius, projectes i equip per crear una empresa, destacaria alguna de les reflexions més personals per relatar la seva trajectòria i visió emprenedora.
- “El meu lema és que només aprens dels errors”.
- “Hem de renovar cada cinc anys les botigues de dalt a baix”.
- “L’única manera per no oxidar-se és pressionar-se de tots costats i des de dalt fins a baix”.
- “Volem ser presents a tot el món i encara anem lents. Hem d’anar més ràpids, no hem de tenir límits perquè el món no para”.
- “L’experiència és bona i dolenta. Per això, m’agrada deixar pas a la gent jove i preparada. Un ha de saber quan ha de marxar”.
- “Preparem canvis brutals en el disseny de Mango per vendre un 30% més”.
- “Tenim moltes pressions de la competència perquè no ens adormim. Però la pressió per la competència la té tothom perquè és sana i motivadora”.
- “El 18% de les vendes són a l’Estat espanyol i esperem que siguin un 10% perquè hem de vendre més a l’estranger”.
- “Hem d’estar predisposats a canviar. Només així podem estar preparats per als canvis”.
Agraeixo molt la conferència de Xavier Verdaguer que ahir va fer al Parcde la UdG. Així com també el centenar de persones que ens vam reunir per escoltar la seva visió sobre l’Ecosistema de Silicon Valley, després d’un any de quedar-se a San Francisco per impulsar la seva nova empresa: Innovalley, amb la qual vol adaptar la roba a les noves tecnologies. En Xavier va estar molt dialogant, proper, i va preferir exposar el seu cas, tan personal, a mostrar dades i xifres del per què Silicon Valley és la regió més emprenedora del món. Va ser com un viatge d’anada i tornada de dues hores per descobrir com la universitat, l’emprenedoria i la inversió són els tres eixos bàsics d’un microclima empresarial únic. Va ser una trobada inesperada i agendada molt ràpida, aprofitant que ell passa un dies a Catalunya, abans de tornar a marxar als EUA. Espero que la interacció agradés i l’atreviment, servís com una espècie de pluja de idees, especialment, per als qui lluiten cada dia per donar viabilitat a la seva empresa en aquest temps de crisi i desànim.
Espero que podem tornar a repetir l’experiència de tenir en Xavier Verdaguer al Parc, encara que sigui en un altre format, i que persones com Teresa Turiera d’Infonomia, en Pere Condom del Parc, en Miquel Duran de la UdG i emprenedors com David Illa del Mimoleto els d’Art Cervesers, amb una cata molt especial, tinguin ganes de “jugar-se-la” amb més experiències similars. I amb la vocació de les ganes de fer i compartir, aprendre i interactuar. El seu “si” sempre és motivador i engrescador. Amb agraïment, una vegada més a tots i molta sort Xavier!
Vídeo penjat a YouTube per recordar la impressió del primer número del setmanari L’Econòmic, el 18 de juny de 2010 a la impremta Rotimpres d’Aiguaviva, Girona. La valoració del primer número ha estat molt satisfactòria pel que fa el contingut i el disseny. L’estrena d’aquest setmanari és la suma d’un repte empresarial i un conjunyt d’il·lusions en temps que no és fàcil començar projectes a causa de la crisi. Pel bé del periodisme escrit en català, L’Econòmic omple un buït informatiu molt necessari al nostre país i que va deixar vancant el setmanari Dossier Econòmic d’ençà el seu tancament.
La crisi global també ha obligat al sector de l’automòbil a haver de buscar noves fórmules per continuar progressant, després d’un període daurat de grans beneficis. La recessió ha provocat que sigui un dels sectors que més ha patit, potser el que més després de la construcció. Avui mateix, s’ha anunciat l’acord de “cooperació estratègica” entre tres grans fabricants mundials: a l’aliança Renault i Nissan s’hi ha afegit Daimler. L’objectiu és potenciar les fabricacions conjuntes, amb una clara aposta pel vehicle urbà (models com Smart, Twingo o Micra), compartir tecnología i els costos de desenvolupament. Caldrà deixar passar el temps per valorar aquesta unió, especialment, després del fracàs tan sonat de l’acord entre Chrysler i Daimler, amb les pèrdues que va acabar provocant al gegant alemany. Però tot i això, cal recordar que el 1999, quan Renault i Nissan es van ajuntar, la marca japonesa travessava una greu crisi que va fer témer per la seva existència. La firma francesa tampoc estava en el seu millor moment, però deu anys després, les dues companyies estan ben gestionades, són rendibles i s’han convertit en el quart grup automobilístic del món. Com tan sovint recomanen els economistes i gurús, la crisi també obliga a buscar noves oportunitats i models de treball innovadors, i aquesta n’és una bona prova amb l’aliança entre tres gegants de països com França, el Japó i Alemanya.
Em va agradar ahir conèixer les vivències de tres viticultors catalans en el dinar a l’HotelCasa Fuster, després de la presentació del resultats del sector del cava del 2009 a través del Consell Regulador. Malgrat la crisi, el cava ha resistit prou bé i és d’elogiar, ja que és un dels sectors que dóna més prestigi i identitat a l’economia catalana. Però més enllà de les grans xifres i els resultats de les empreses de cava més potents, existeix la tasca invisible dels petits viticultors que lluiten dia a dia malgrat les traves administratives, les exigències de Brussel·les i la pressió a què els sotmeten amb els preus de compra. I lamenten que les administracions només se’n recordi d’ells quan falten tres mesos per a les eleccions.
En temps de crisi però també de sobreproducció -en aquest i d’altres sectors-, han de lluitar per ser competitius, autocontrolar-se malgrat les dificultats i pensar en el difícil relleu generacional. I pateixen un dels mals que més afecta a l’economia catalana: triguen un any per tenir la collita i també un any per cobrar-la. Entens la seva impotència perquè fins i tot, lluitant contra la recessió, intenten ser rendibles i mantenir l’ocupació, en un sector que no ha perdut llocs de treball. I ressalten el valor de l’excel·lència del producte final, que en tenim molt i de qualitat, en plena època de marques blanques.
Ferran Soriano afronta un difícil repte a Spanair. Ara més que mai. Emprenedor de solvència constrastada, té ara la missió tan complicada de salvar l’aerolínia catalana de la crisi. Tot i la reestructuració de la companyia i les baixes que es van provocar a la plantilla només adquirir-la, ara ha calgut un crèdit sindicat entre la Generalitat i les entitats financeres per intentar donar viabilitat al projecte. Onze mesos després del seu nomenament, Soriano ja ha deixat entreveure que el futur de Spanair passa per sortir a la borsa o integrar-se en una altra companyia. Però amb els temps que corren, potser no es trobarà un soci com cal, ja que si havia de ser Lufthansa aquesta aerolínia alemanya afronta la vaga més gran de la seva història durant quatre dies.
I mentre pilota Spanair, el seu proper pas i que cada vegada pren més força és la de ser el nou precandidat a la presidència del FC Barcelona. Ja no són especulacions sobre el seu possible retorn al Barça i s’apunta al seu lideratge com a clau per aglutinar una candidatura continuïsta amb un triumvirat amb Godall i Ferrer, per així no donar opcions a Sandro Rosell. Soriano té moltes virtuts i un bon cartell, especialment en el sector TIC i l’esportiu, però l’espera un doble salt mortal: primer saber gestionar si quedar-se o no a l’aerolínia i després, crear una candidatura guanyadora per ser el nou president del Barça. Just quan el club blaugrana, a nivell de totes les seccions, travessa un dels millors moments esportius de la seva història i que gairebé sembla insuperable.
Zapatero buscarà avui una imatge al costat d’Obama que li permeti rellançar la popularitat a escala global després de la constant incertesa de la seva política econòmica a l’Estat espanyol i la recent marxa enrere -i en només quatre hores-, del projecte de reforma del sistema de pensions enviat a la Comissió Europea, just quan n’ocupa la presidència. Però ser entre els convidats il·lustres que participen en l’esmorzar nacional d’oració que celebra el president nord-americà no li permetrà modificar la tendència de crítiques que rep el seu lideratge i el seu govern per la manca d’eficiència i planificació en la lluita contra la crisi. De fet, la recessió econòmica ja ha marcat aquest segon mandat del president socialista, que durant la campanya electoral del 2008 va cometre el gran error de negar la crisi. I quedar en evidència com a mal estadista. Quan les economies europees més potents es comencen a recuperar després de dos mals anys, l’economia espanyola continua caient mentre que economistes com Krugman i Roubini comparen les xifres espanyoles amb les tan alarmants de Grècia.
Després de gairebé dos anys del segon mandat, Zaptero pateix les conseqüències d’haver jugat massa fort a una carta: la de la improvització. I ja no és suficient per combatre amb unes xifres de l’atur que, tal com era d’esperar, cada vegada s’enflien més. Precisament, ara és moment per no fallar en l’essència de qualsevol governant i no perdre les formes ni en l’ètica ni l’estètica. Però Zapatero transmet una inseguretat innecessària i poca solidesa en matèria econòmica. Amb l’agravant que els “seus” el deixen cada vegada més sol i la càrrega personal que li suposarà haver de suprimir ministeris per combatre la despesa pública. Per això, darrerament, els toca fer dun paperàs a Rubalcaba, Salgado i, especialment, Corbacho, que intenta resistir com pot. La sort que continua tenint el president espanyol és que l’oposició continua sense tenir un líder del carisma d’Aznar, tal com voldrien els fidels del PP, i Rato està arraconat a Caja Madrid.
