Em va agradar ahir conèixer les vivències de tres viticultors catalans en el dinar a l’HotelCasa Fuster, després de la presentació del resultats del sector del cava del 2009 a través del Consell Regulador. Malgrat la crisi, el cava ha resistit prou bé i és d’elogiar, ja que és un dels sectors que dóna més prestigi i identitat a l’economia catalana. Però més enllà de les grans xifres i els resultats de les empreses de cava més potents, existeix la tasca invisible dels petits viticultors que lluiten dia a dia malgrat les traves administratives, les exigències de Brussel·les i la pressió a què els sotmeten amb els preus de compra. I lamenten que les administracions només se’n recordi d’ells quan falten tres mesos per a les eleccions.
En temps de crisi però també de sobreproducció -en aquest i d’altres sectors-, han de lluitar per ser competitius, autocontrolar-se malgrat les dificultats i pensar en el difícil relleu generacional. I pateixen un dels mals que més afecta a l’economia catalana: triguen un any per tenir la collita i també un any per cobrar-la. Entens la seva impotència perquè fins i tot, lluitant contra la recessió, intenten ser rendibles i mantenir l’ocupació, en un sector que no ha perdut llocs de treball. I ressalten el valor de l’excel·lència del producte final, que en tenim molt i de qualitat, en plena època de marques blanques.
Ferran Soriano afronta un difícil repte a Spanair. Ara més que mai. Emprenedor de solvència constrastada, té ara la missió tan complicada de salvar l’aerolínia catalana de la crisi. Tot i la reestructuració de la companyia i les baixes que es van provocar a la plantilla només adquirir-la, ara ha calgut un crèdit sindicat entre la Generalitat i les entitats financeres per intentar donar viabilitat al projecte. Onze mesos després del seu nomenament, Soriano ja ha deixat entreveure que el futur de Spanair passa per sortir a la borsa o integrar-se en una altra companyia. Però amb els temps que corren, potser no es trobarà un soci com cal, ja que si havia de ser Lufthansa aquesta aerolínia alemanya afronta la vaga més gran de la seva història durant quatre dies.
I mentre pilota Spanair, el seu proper pas i que cada vegada pren més força és la de ser el nou precandidat a la presidència del FC Barcelona. Ja no són especulacions sobre el seu possible retorn al Barça i s’apunta al seu lideratge com a clau per aglutinar una candidatura continuïsta amb un triumvirat amb Godall i Ferrer, per així no donar opcions a Sandro Rosell. Soriano té moltes virtuts i un bon cartell, especialment en el sector TIC i l’esportiu, però l’espera un doble salt mortal: primer saber gestionar si quedar-se o no a l’aerolínia i després, crear una candidatura guanyadora per ser el nou president del Barça. Just quan el club blaugrana, a nivell de totes les seccions, travessa un dels millors moments esportius de la seva història i que gairebé sembla insuperable.
Zapatero buscarà avui una imatge al costat d’Obama que li permeti rellançar la popularitat a escala global després de la constant incertesa de la seva política econòmica a l’Estat espanyol i la recent marxa enrere -i en només quatre hores-, del projecte de reforma del sistema de pensions enviat a la Comissió Europea, just quan n’ocupa la presidència. Però ser entre els convidats il·lustres que participen en l’esmorzar nacional d’oració que celebra el president nord-americà no li permetrà modificar la tendència de crítiques que rep el seu lideratge i el seu govern per la manca d’eficiència i planificació en la lluita contra la crisi. De fet, la recessió econòmica ja ha marcat aquest segon mandat del president socialista, que durant la campanya electoral del 2008 va cometre el gran error de negar la crisi. I quedar en evidència com a mal estadista. Quan les economies europees més potents es comencen a recuperar després de dos mals anys, l’economia espanyola continua caient mentre que economistes com Krugman i Roubini comparen les xifres espanyoles amb les tan alarmants de Grècia.
Després de gairebé dos anys del segon mandat, Zaptero pateix les conseqüències d’haver jugat massa fort a una carta: la de la improvització. I ja no és suficient per combatre amb unes xifres de l’atur que, tal com era d’esperar, cada vegada s’enflien més. Precisament, ara és moment per no fallar en l’essència de qualsevol governant i no perdre les formes ni en l’ètica ni l’estètica. Però Zapatero transmet una inseguretat innecessària i poca solidesa en matèria econòmica. Amb l’agravant que els “seus” el deixen cada vegada més sol i la càrrega personal que li suposarà haver de suprimir ministeris per combatre la despesa pública. Per això, darrerament, els toca fer dun paperàs a Rubalcaba, Salgado i, especialment, Corbacho, que intenta resistir com pot. La sort que continua tenint el president espanyol és que l’oposició continua sense tenir un líder del carisma d’Aznar, tal com voldrien els fidels del PP, i Rato està arraconat a Caja Madrid.
STIC.CAT organitza demà dins un dels actes del II Fòrum Innova 360º de Mataró la jornada Emprendre el futur, que manté l’esperit d’un relat a través de les microponències. Seran vint emprenedors/empresaris els que participaran en aquesta segona edició d’aquest format, que la nostra associació ja va posar en pràctica al Parc Científic i Tecnològic de la UdG el 4 d’abril. El repté és el d’analitzar l’empreneduria en el moment econòmic actual a través de 20 píndoles de 5 minuts cadascuna, en una jornada en la qual hem tingut el suport important de Promoció Econòmica Ajuntament de Mataró. Estem molt il·lusionats amb la resposta que ha obtingut aquesta segona iniciativa i esperem complir les previsions. La idea ha nascut a través de la xarxa, però també és vital per a nosaltres obtenir suports com el dels organitzadors del Fòrum Innova 360º. Alícia Romero va confiar en STIC.CAT per ser presents en aquest fòrum sobre les TIC, que dóna aquest esperit d’emprenedoria a Mataró i el Maresme, i que ja és dels més importants que se celebren a Catalunya. És una oferta atractiva, molt dinàmica i global, que s’ha consolidat ràpidament.
Emprendre el futur vol ser una convocatòria més per donar visibilitat al que sempre ha pretès la nostra associació: promoure els imputs que genera la xarxa catalana en la nova societat del coneixement i actuar contra la fractura digital. En definitiva, els que impulseu tots vosaltres amb les TIC i que ens il·lusiona que saltin de la virtualitat a la realitat. Esperem poder-ne organitzar molts més arreu del país.
Apple continua sorprenent i confirmant la solidesa de les grans multinacionals del sector TIC. La companyia californiana ha obtingut un nou rècord de beneficis en els comptes trimestrals que ha donat a conèixer i en les quals no només s’esquiven els efectes de la crisi econòmica mundial, sinó que es trenquen les xifres de vendes i beneficis del mateix període del passat any. Així, segons les dades oficials, la facturació de la companyia d’Steve Jobs i Steve Wozniak ha arribat a els 9.870 milions de dòlars, -un 25% més que en el trimestre de 2008- i els beneficis han crescut un 46,5%, fins a arribar als 1.670 milions de dòlars, això són, més de 1.100 milions d’euros al canvi. Una satisfacció per a Jobs, que va tornar a la companyia a principis d’aquest estiu després d’una interrupció de sis mesos en els quals es va sotmetre’s a un trasplantament de fetge, ha valorat que està “encantat” amb els resultats i ha avisat que té més plans de futur per als clients. Un avís que, provinent d’Apple, ja és com una garantia.
Les vendes de l’iPhone i d’ordinadors -sobretot portàtils, amb més de 2,2 milions d’unitats distribuïdes respecte els 787.000 models de sobretaula- continuen sent fonaments d’aquesta espècie d’oasi econòmic que representa la companyia establerta a Cupertino. L’embranzida de l’iPhone, això sí, ha passat factura a les xifres de vendes de l’iPod. De fet, aquest reproductor és l’únic que experimenta una reculada del 8% respecte als resultats del mateix període del passat any. I és probable que encara caiguin més el futur, ja que el nous models de l’iPhone encara tindran més èxit com a iPod. El 4G del vídeo n’és un exemple.
La Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) acaba de publicar un nou informe sobre la situació de les TIC en l’actual crisi financera global, on es revela la resistència del sector a la davallada financera. Però les TIC no només han resistit a la crisi sinó que a més, segons l’estudi, encara han d’ocupar un paper clau en el creixement i la recuperació econòmica. Perquè això sigui possible, els governs haurien d’invertir en infraestructures bàsiques que, donada la situació, el sector privat no pot garantir.
La UIT valora que les inversions en TIC i en xarxes de banda ampla resultaran essencials per a qualsevol pla d’estímul destinat a afavorir la recuperació econòmica. Aquestes inversions, “amb freqüència auguren més beneficis marginals en el costat de l’oferta i majors increments de productivitat que altres tipus d’infraestructures”, assegura Touré.
L’informe de la UIT destaca aquells segments del mercat de les TIC que han superat millor les turbulències de la recessió. Els segments que actualment disposen d’un enorme potencial per estimular el creixement en les regions tant desenvolupades com en desenvolupament, així com en tots els nivells de la societat són: les tecnologies de comunicacions sense fils, internet fixa de banda ampla, les xarxes de la pròxima generació i les tecnologies de satèl·lit
L’expansió d’aquests i altres segments de les TIC ha estat possible en gran mesura gràcies a les inversions que, en les últimes dècades, ha realitzat principalment el sector privat. Per això, l’informe de la UIT replanteja el debat sobre el paper que han de tenir els governs, especialment pel que fa les inversions en infraestructures bàsiques. Per tant, el seu rol és inexcusable i vital.
Telefónica i la Generalitat han presentat avui a Cardedeu el seu pla per fer un gran pas en la digitalització i l’impuls de les tecnologies de la informació a Catalunya, amb el pla Catalunya 4.0. El pla suposa, segons el director de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, “posar deures” tant al sector públic com el privat per implementar les TIC i actuar en quatre àmbits d’actuació estratègica: justícia, educació, administracions públiques i competitivitat de les empreses. En sis mesos de treball conjunt entre la Generalitat i Telefónica s’han marcat 20 prioritats urgents per actuar en quatre àmbits i que compten amb dues taules de treball. Ja ho va deixar ben clar César Alierta, president de Telefónica: “la banda ampla millora la productivitat industrial un 5%, un 10% en serveis i molt més en les tecnologies avançades.”
En Educació, que és un pilar bàsic, hi ha un projecte en el qual la Fundació Telefónica aporta 6 milions d’euros per als denominats Centres Far, centrats a invertir estratègicament en les TIC perquè en escoles concretes es facin pràctiques de pedagogia, ensenyament primari, ESO, batxillerat i mòduls professionals. També s’arrenca un programa de 200 professors seleccionats en el Programa Professor Innovador, per explicar la manera en què es pot a plicar la pedagogia, que després s’estendrà al conjunt del sistema d’ensenyament a través del que es denomina e-Maturity.
Aquest pla és vital per a Catalunya i un impuls per potenciar les TIC més enllà de les bones voluntats. Si funciona correctament, és un bon exemple de poden col·laborar entitats privades i públiques en projectes que, en global, són una oportunitat immillorable de desenvolupament. I més encara en temps de crisi, que cal generar oportunitats. Sens dubte, que les TIC ja són un motor de canvi social i un motor del progrés del país.
Cantant la internacional a la Plaça Sant Jaume de Barcelona amb motiu del Dia Mundial del Treball Digne. Una imatge de Jordi Font (ACN) que sintetitza el moment actual i evidencia la proclama d’avui dels sindicats CCOO i UGT en la reivindicació per a una millora de les condicions laborals. No és un cicle econòmic gens fàcil per la crisi que s’ha activat i que genera canvis de paradigmes laborals i socials. Potser cal reinventar-se, no espantar-nos i visionar el futur amb més esperança. Amb ganes de trobar la motivació per buscar uns temps millors, fins i tot encara que el camí no sigui fàcil després d’un període de bonança per motors artificials com la bombolla immobiliària. Els obstacles estan per superar-los però ara bé, trobo injust que els treballadors paguin ara el ritme salvatge d’aquesta economia desbocada que fins fa poc semblava no tenir control. I mentrestant, el diàleg social trencat quan més caldria unir-lo per, entre tots, avançar en la mateixa direcció. Dividits des de fa temps la patronal, els govern espanyol i els sindicats mentre l’atur es va enfilant. Que de fet, és el més preocupant.
La crisi econòmica global agreuja la situació que pateix la indústria petroquímica davant les altes exigències de control ambiental i la major competitivitat de les plantes instal·lades als països en desenvolupament. Aquest seria el cas de les petroquímiques de Tarragona, que es troben en un moment d’impàs important amb vista el futur. Les instal·lacions de la petroquímica ja tenen uns anys i algunes plantes deixen de ser rendibles davant noves instal·lacions asiàtiques. En els dos darrers mesos ha tancat una de les plantes de Repsol química i el més sorprenent de tot plegat són les ordres que ha donat la direcció: que ningú s’atansi ni toqui ni una sola peça d’aquesta planta, quan normalment les peces s’aprofiten per a altres plantes (turbines, motors…).
Davant d’aquesta situació d’incertesa, és lògic que els treballadors afirmin que aquesta planta serà desmuntada sencera per portar-la a un altre país en vies de desenvolupament on no hi hagi tantes exigències ecològiques. Un exemple més de la incertesa que genera la crisi a escala global i com pot sortir-ne perjudicada la demarcació de Tarragona, amb plantes que són una referència al territori. A l’espera de la redefinició necessària del sector, seria important trobar una nova oientació en la qual tots els implicats poguessin arribar a un bon acord final, sigui quin sigui el resultat final.
Ara el nou plantejament del territori del camp de Tarragona és saber quins reptes assumeix per intentar avançar en noves formes de desenvolupament econòmic sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i la població, i al mateix temps consolidar-se com a referent turístic de qualitat.
Un amic que treballa fora de Catalunya m’acaba d’enviar un correu electrònic en el qual, de manera molt breu i gràcies a la informació facilitada per un seu familiar, em confirma que Caixa Catalunya i Caixa Girona es fusionaran. O sigui, que abans que es comuniqui oficialment i es prepari la manera de presentar-ho públicament, ell ja sap gràcies a una informació interna de la cúpula de Caixa Girona que l’acord ja s’està començant a materialitzar. Ara doncs, caldrà anar avançant en el procés fins a tancar-lo. De moment, aquest correu només transmet un objectiu que ja és evident i esperat si es té en compte l’escenari dels últims temps: la crisi financera, reunions a Barcelona entre les parts implicades, l’origen de les dues entitats i els plans del govern espanyol respecte la reducció de caixes d’estalvis. Ara, l’interrogant és què passarà amb Caixa Tarragona, que també s’englobava dins aquest mateix paquet.
I també, independentment de quan es vaig completant l’operació de fusió, la demostració d’aquest correu electrònic confirma com estan canviant els temps i com de ràpida es pot convertir la informació en aquesta nova Revolució Digital. És l’evidència de la immediatesa i que la informació ja és gairebé incontrolable de dominar. Un altre gran exemple actual seria el fenomen de la xarxa de microblocs Twitter, ja que els estudiants iranians burlen la censura del govern amb l’ajuda d’aquest canal de comunicació instantani i global (informació a El País). Un sol emissor, només un canal i possibles milions de receptors globals. La màxima expressió de la comunicació i que ens permet internet.
Forbes destaca el fort impuls d'Àsia, d'on provenen 62 dels 97 nous "milmilionaris" que hi ha al món. (II) 5 hrs ago
The World's Billionaires http://www.forbes.com. Slim, Gates, Buffet, Ambani, Mittal, 9è Amancio Ortega. M.Zuckerberg (Facebook) ja és el 212. (I). 5 hrs ago
