El Patronat de Turisme Costa Brava Girona va anunciar dilluns en una trobada a l’aula gastronòmica del Mercat del Lleó que aposta pels blocs per dinamitzar el web i crear més interacció amb el territori a través d’un grup de professionals d’àmbits ben diversos. Jaume Marín, cap de màrqueting del Patronat, va presentar el concepte BITTS, que serà donarà nom al nou apartat del web, que el febrer passat ja va incorporar una central de reserves. Marín va destacar que confia plenament en aquest concepte per donar més dinamisme al web i al mateix temps potenciar la informació del territori que pot servir als usuaris tant de la mateixa àrea geogràfica com de fora. Personalment, vull agrair que en Jaume hagi pensat en mi per desenvolupar aquest nou concepte i hagi volgut atrevir-se amb totes les idees que han anat sorgint sense lligams. Contino pensant que la Costa Brava i els Pirineus són un enclavament únic al món i que brillen per si sols a causa del seu gran atractiu. I, ara a més, a través de diaris personals en català, castellà i anglès. L’equip inicial de BITTS estarà format per Narcís Sastre, Montse Ferrer, Assumpció Parès, Eduard Costa, Mercè Vilà-Clara, Maribel Vela, Najat Kaanache, Jordi Casassayas, Nadeia Balsalobre, Anna Vicens, Dani Chicano, Josep Guardiola, Ricard Camó i el mateix Jaume Marín. És una experiència il·lusionant formar-ne part i que servirà per tenir una finestra més destacar per persones, idees, reptes, projectes, notícies i l’emprenedoria de la Costa Brava i els Pirineus com la cuinera Iolanda Bustos, del Restauran La Calèndula de Girona, que en acabar la trobada ens va presentar la nova cervesa Gala de Flors entre altres temptacions.
Les quatre temptacions del Monvínic d’anit, una experiència molt recomanable i que no deixar-se escapar l’oportunitat de descobrir un dels millors locals del món del vi que hi ha en l’actualitat: Monvínic. I és al centre de Barcelona, a Catalunya. Un referent més en els primers llocs de rànquings mundial en l’àmbit de la gastronomia i que prestigien els nostres establiments. En temps de marques globals, el Monvínic ja és un referent i del món del vi entra a comparar-se a la mateix categoria de l’encant d’El Bulli, El Celler de Can Roca, el Sant Pau i el Racó de Can Fabes, entre tants altres. Enhorabona a la iniciativa de Sergi Ferrer-Salat per haver apostat per aquest concepte i un local tan captivador, amb un disseny que dóna més vida al vi. A més, el responsable dels sommeliers, Cèsar Cànovas, ens va oferir un tracte exquisit i la seva selecció va ser aquesta dins la relació del preu:
Alella VinícolaAlella Marfil Blanc de Negres (Catalunya)
Quan tens l’oportunitat i la sort de conèixer Nacho Salaés quan encara més valores el model d’Atrápalo. Va ser Dídac Lee qui em va destacar el mèrit del cofundador d’aquest portal d’ofertes de viatges i oci urbà i sempre li estaré agraït. I és que tot i ser en temps de crisi, Atrápalo acaba d’anunciar que continua el seu pla d’expansió obrint filials a França i el Brasil, després de fer-ho abans a Xile i Itàlia. Tot un èxit que confirma la seva trajectòria que, just deu anys després, té el mèrit d’augmentar la plantilla en un 15% respecte l’any anterior (és de 180 treballadors). Just va néixer quan es parlava de la crisi de la bombolla de les “.com” i ara que som en temps de recessió la companyia continua superant adversitats i va tancar l’últim exercici amb una facturació de 170 milions, que representa un increment del 4%. I el balanç de transaccions comercials del 2009 és impressionat: va arribar a les 950.000. Atrápalo té dos milions d’usuaris registrats i és l’únic portal de viatge i oci urbà situat en el Top 100 dels webs més visitats de l’Estat, posicionant-se com l’agència de viatges a internet que ha tingut un creixement més gran en el sector. A més, ara ampliarà la seu barcelonina, un centre que, precisament, quan hi entres dóna la sensació que ve podries estar a Silicon Valley.
En mal moment ha arribat el centenari de la Costa Brava. Prou problemes econòmics tenim en aquests moments com perquè ara s’hagi afegit la polèmica de les imatges falses de promoció de la Costa Brava. I aquesta situació em dol perquè s’ha polititzat inevitablement un afer que s’ha anat incendiat voluntàriament. El problema del nostre encaix autonòmic és que, una vegada més -i en van tantes!- no tenim un país al darrere. Ni aquest sentiment en el qual potser uns i altres no jugaríem a fer-nos mal per interessos. L’error és greu però el rerefons potser encara ho és més. No m’ha agradat escoltar segons quines afirmacions, rumors i filtracions d’alguns que se n’han pogut beneficiar políticament perjudicant Esquerra. I és injust. En canvi, els empresaris que m’han raonat el cas han demostrat estar molt més a l’alçada i apostar pel silenci, tot i la impotència lògica al respecte. No és època de vaques grasses sinó de tenir seny, aquell seny català que sovint invoquem, per resoldre aquest mal moment. Perquè, en el fons, el territori continua sent el mateix d’espectacular, valorat i estimat.
Crec que la Costa Brava val molt més que la factura que ara se li està cobrant amb aquesta polèmica. I els nostres dirigents han comès un error imperdonable, però també se’ls ha pressionat mediàticament de manera injusta a canvi només d’interessos econòmics. I com que no tenim aquest país al darrera ni un sentiment chauvinista, a la nostra terra encara prevalen més els interessos que una qüestió que podríem considerar de nacional i només és autonòmica. Segurament hi han sortit guanyant altres indrets de la Mediterrània i hem fet el ridícul a escala internacional, però la marca Costa Brava continua prevalent molt més que aquests gestors que no han dimitit i els poders fàctics que només utilitzen els nostres indrets per passar-hi el cap de setmana.
L’Escala, a la primavera de 2006. O sigui, la Costa Brava tan natural com és, tal com la veiem. Sense retocs, ni inventives perquè aquest indret tan especial de la Mediterrània és únic. Foto de Miquel Ruiz.
