El primer anunci televisiu de GoogleInc. es va estrenar durant la retransmissió de la Super Bowl 2010. I m’esperava un anunci més impactant per ser el debut de la companyia californiana (em va agradar més el de Motorola i el de Snickers, que va triat com a favorit per l’audiència) i més tenint en compte la repercussió de la retransmissió: 106 milions de nord-americans van seguir per televisió la final i van convertir la 44ena edició de la Super Bowl en l’esdeveniment més vist de la història dels Estats Units. I en el cas de Google, el seu producte va ser un spot molt líneal, poc atrevit i basat en un guió típic del que ja pot oferir com a concepte: un buscador més utilitzat a la xarxa per la seva gran capacitat de recerca. Un concepte l’ofert pels creatius de Google que contrasta, per exemple, amb el de la cadena de televisió Flo.tv, que ofereix retransmissions en directe via mòbil.
Tot just fa dos anys, més de la meitat dels nord-americans va confessar la publicitat emesa durant els quatre apartats del partit, és una de les principals raons a veure la final. I ja és un clàssic entre la societat nord-americana que els anuncis de la Super Bowl s’imposin com a tema de conversa durant tota la setmana. I les xifres parlen per si soles: per pautar un spot de 30 segons, cada anunciant va haver de pagar més de 3 milions de dòlars. Entre les novetats d’aquest any (amb polèmica inclosa), ha destacat l’absència de Pepsi, un dels anunciants de referència en els darrers 23 anys, mentre que sí que es va mantenir el seu gran competidor: Coca-Cola, que va apostar per barrejar-se entre els dibuixos dels Simpsons.
Google fa setmanes que ja anuncia la sortida de la versió oficial del navegador Google Chrome per a Mac, però encara no té una data oficial. Aquest navegador será problablemente el més utilitzat de la propera dècada per les prestacions, sobretot rapidesa, i comoditats que oferirà als usuaris. Amb Windows, ja en tenim la prova evident i ara, falta Mac. La nova versió 4.0.221.8 es presenta com un prealliberament estable (10 característiques) que encara que no es tracta de la versió definitiva, té pràcticament tota la funcionalitat operant gairebé al 100%, excepte algunes característiques de privadesa. És l’avís que serà un abans i un després per als navegadors de Mac. I l’evidència que Google continua innovant a escala global, més enllà de ser el buscador més famós i utilitzat del món.
Brillant iniciativa, una vegada més del cercador Google, que utilitza les estadístiques de cerques relacionades amb la grip nova per seguir la seva evolució gairebé a temps real a vint països d’arreu del món. L’eina Google Flu Trends, que ja funciona des de fa temps als Estats Units, s’ha estrenat avui mateix a l’Estat espanyol. Calcula l’activitat gripal d’un país a partir de la informació sobre la malaltia que la gent consulta al cercador. Fins ara la tendència que han marcat les dades de Google, que no distingeixen la grip estacional de la grip nova, s’assembla molt a la que ofereixen els organismes sanitaris. Però la diferència és que les dades oficials no arriben en temps real sinó que, segons Google, tarden entre una i dues setmanes a fer-se públiques.
La mateixa jornada en què el Departament de Salut ha informat que Catalunya ha entrat en fase d’epidèmia per grip nova, el gegant Google ha presentat a l’Estat espanyol una eina que segueix en temps real l’evolució de la grip, Google Flu Trends. Des d’avui mateix doncs, l’eina informa que la incidència de la grip a l’Estat és “baixa”.
Google acaba de guanyar un precedent important a nivell legal, en determinar el Tribunal Europeu de Justícia que no vulnera els drets de Louis Vuitton, que denunciava que el gran buscador mundial d’internet vulnerava els seus drets perquè afavoria la falsificació dels seus productes a la xarxa. Després de quatre anys de lluites legals, LV no ha aconseguit que la justícia europea doni raó a la seva queixa: que els usuaris que utilitzen aquest buscador trobin productes que són imitacions i surtin marques de la competència. I el raonament de Google sempre ha estat el mateix: el gegant de Mountain View predica que no fa diners per exposar la cerca de la paraula clau sinó per algú que fa clic sobre la paraula clau. I es defensa dient que la decisió de fer clic o no pertanya clarament a l’usuari d’internet.
Aquesta batalla legal era vital per a Google, que ha permès a segons quines empreses presentar ofertes per a paraules clau que estar més ben situada en el buscador més utilitzat del món. Aquesta pràctica l’ha utilitzat als Estats Units, el Regne Unit i Irlanda. Algunes empreses angleses ja s’han queixat d’aquesta fórmula, mentre que Lastminute.com ha criticat aquesta política de Google, que ja ha tingut alguns litigis als Estats Units.
De moment, Google ha guanyat perquè li han donat la raó en considerar que no hi ha violació dels drets de les marques i que l’accés d’un internauta a la informació sobre una marca no pot ser limitada pel seu titular, tingui o no prestigi la firma en qüestió. Per tant, el gran buscador guanya una dura i llarga batalla legal en terreny europeu, però la batalla mundial sembla que no s’acabarà mai.
Wave goodbye to Facebook and Twitter: Adéu a Facebook i Twitter. Aquest és el repte de Google amb Wave, que pretén reforçar el correu electrònic de gmail i donar un altre pas important per convertir-se en una eina més social. Aquest és el present i el futur dels reptes més globals a internet: crear xarxa i vincular-hi els serveis que poden necessitar els usuaris. Twitter mateix, en poc temps, s’ha convertit en l’eina de moda als Estats Units i un referent de la informació instantània, mentre que Facebook ja és el gran referent mundial de les xarxes socials. Però faltava Google i el seu projecte. La idea és que la “onada” (wave) del famós i potent buscador de referència a la xarxa estigui a punt aquest any i presenti millores respecte Twitter i Facebook. Per això ja hi ha un model base i ara el repte és anar-lo perfeccionant abans no es presenti definitivament. Més competència, més avenços i més reptes per intentar “atrapar” el futur. Google no hauria de fallar en aquest seu gran repte, sobretot, després de l’intent fallit amb Orkut.
Com passarà sempre els humans no valorem prou les coses fins que les deixem de tenir o les perdem per sempre. Un avís que, especialment, els pares o els avis ens han recordat sovint a mida que ens feiem adults. Doncs això és precisament la sensació que vaig tenir ahir, a mig matí, quan el servei de correu de Google, Gmail, va fallar durant tres hores (vídeo). I el crash va ser global i va afectar als més de 100 milions de persones que utilitzen aquest servei. O sigui que per fer-nos la idea de la dimensió d’aquest correu electrònic, el 40% de les persones d’arreu del món que utilitzen el correu electrònic fan servir Gmail, que ha aconseguit una progressió espectacular -podríem dir que com tot allò que toca Google- en relació als dos grans canals de missatgeria: Yahoo Mail i Microsoft Hotmail.
I quan passen aquests errors a gran escala mundial i valores les xifres de les persones afectades, és quan veus que els humans ja tenim plenament integrat el correu electrònic en la nostra vida professional i personal. I és que la penetració d’internet a la nostra vida diària i professional és ja evident i podem gaudir d’un servei gratuït, instantani i global.
