Google fa setmanes que ja anuncia la sortida de la versió oficial del navegador Google Chrome per a Mac, però encara no té una data oficial. Aquest navegador será problablemente el més utilitzat de la propera dècada per les prestacions, sobretot rapidesa, i comoditats que oferirà als usuaris. Amb Windows, ja en tenim la prova evident i ara, falta Mac. La nova versió 4.0.221.8 es presenta com un prealliberament estable (10 característiques) que encara que no es tracta de la versió definitiva, té pràcticament tota la funcionalitat operant gairebé al 100%, excepte algunes característiques de privadesa. És l’avís que serà un abans i un després per als navegadors de Mac. I l’evidència que Google continua innovant a escala global, més enllà de ser el buscador més famós i utilitzat del món.
Telefónica i la Generalitat han presentat avui a Cardedeu el seu pla per fer un gran pas en la digitalització i l’impuls de les tecnologies de la informació a Catalunya, amb el pla Catalunya 4.0. El pla suposa, segons el director de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, “posar deures” tant al sector públic com el privat per implementar les TIC i actuar en quatre àmbits d’actuació estratègica: justícia, educació, administracions públiques i competitivitat de les empreses. En sis mesos de treball conjunt entre la Generalitat i Telefónica s’han marcat 20 prioritats urgents per actuar en quatre àmbits i que compten amb dues taules de treball. Ja ho va deixar ben clar César Alierta, president de Telefónica: “la banda ampla millora la productivitat industrial un 5%, un 10% en serveis i molt més en les tecnologies avançades.”
En Educació, que és un pilar bàsic, hi ha un projecte en el qual la Fundació Telefónica aporta 6 milions d’euros per als denominats Centres Far, centrats a invertir estratègicament en les TIC perquè en escoles concretes es facin pràctiques de pedagogia, ensenyament primari, ESO, batxillerat i mòduls professionals. També s’arrenca un programa de 200 professors seleccionats en el Programa Professor Innovador, per explicar la manera en què es pot a plicar la pedagogia, que després s’estendrà al conjunt del sistema d’ensenyament a través del que es denomina e-Maturity.
Aquest pla és vital per a Catalunya i un impuls per potenciar les TIC més enllà de les bones voluntats. Si funciona correctament, és un bon exemple de poden col·laborar entitats privades i públiques en projectes que, en global, són una oportunitat immillorable de desenvolupament. I més encara en temps de crisi, que cal generar oportunitats. Sens dubte, que les TIC ja són un motor de canvi social i un motor del progrés del país.
Com era d’esperar, la direcció del PP de Madrid havia de guanyar el pols amb València. Al final, Rajoy ha imposat a Camps la destitució de Ricardo Costa, Ric com se’l coneix. Calia un cap de turc a tot l’afer del cas del cas Gürtel per intentar passar pàgina. El president valencià és qui n’ha acabat pagant les conseqüències perquè calia mostrar públicament que des de Génova és on pilota tot l’aparell del partit. Però si Costa parla, acabarà de morir políticament matant i encara pot enriquir molt més el sumari del cas. Els 17.000 folis públics de més de 50.000 encara poden ser pocs si Ric Costa acaba rebel·lant més informacions. Sens dubte que del cas Gürtel sabia o escoltava: va amb el càrrec. Però com tants altres.
Complert l’objectiu, ara el PP intentarà refer les esquitxatges de sang escampades arreu del PP i tallar a temps els circuits de connexions, ja que aquest lamentable cas no és res més que l’evidència de les irregularitats del finançament de partits i com funcionen segons quins mecanismes quan s’activa el pla B (diner negre) perquè tot funcioni com si fos el pla A (dins la llei).
La “seva” festa nacional ja té un clàssic incorporat des que Rodríguez Zapatero governa l’Estat espanyol., ja que l’escridassada reivindicativa del 12 d’octubre ha anat en augment cada any durant la desfilada militar. És un concepte discutit i discutible aprofitar el moment per criticar la política de Zapatero, però també és just que els ciutadans es puguin expressar amb llibertat. No crec que xiulant Zapatero se sigui més o menys espanyolista, però en tot cas aquesta festa no és “normal” i no engloba el sentiment d’espanyolitat de tots els ciutadans de l’Estat. Ni tampoc el sentiment d’hispanitat. A més, l’homenatge a les forces militars, amb els temps actuals, tampoc hi ajuda. Sobren motius per pensar que la bandera espanyola no és “normal”, com tampoc ho és la senyera. El govern espanyol es pot defensar dient que les crítiques no s’efectuen en el lloc i el moment adequat, però posats a voler escenificar identitats no poden pretendre que siguem el que vulguin, ja que amb els sentiments no hi poden fer res. Per això tenen el dret a xiluar i tenim el dret a desvirtuar el sentit de la festa, per molt que, fins i tot, la ministra de Defensa sigui Carme Chacón.
Ho va admetre Obama amb modèstia en l’inici del seu discurs: “No penso que sigui mereixedor d’estar entre el grup de guanyadors del Premi Nobel“. Ha estat una gran sorpresa que l’acadèmia sueca li hagi concedit aquesta distinció, un guardó que convida a les bones intencions de futur, tot i que els crítics amb aquesta designació es pregunten on està la pau assolida per Obama. Amb el reconeixement al recordem primer president de color de la història dels Estats Units, hi ha més esperances i estratègies que realitats, ja que Obama fa només nou mesos que és a la Casa Blanca. Però encarna les ganes de canvi, sobretot després de l’era Bush.
Aquest premi de la pau de la fundació sueca és una crida a l’acció mundial davant dels reptes de futur i en ressalta el líder de la gran potència. Perquè de reptes en sobren: la fi de les guerres, el desarmament nuclear, la igualtat, la pobresa, l’explotació infantil… Davant la frustració dels crítics amb aquest Nobel, hi ha l’esperança d’un impuls a les idees, un suport moral a una ideologia i uns models que rebutgen el presidencialsime dictatorial i estils primitius com els de Berlusconi. El món necessita continuar canviant i transformar-se amb les idees que volen compartir els reptes del segle XXI. Ara, cal tenir la convicció per transformar les idees: aquest és el gran repte d’Obama.
Brillant iniciativa, una vegada més del cercador Google, que utilitza les estadístiques de cerques relacionades amb la grip nova per seguir la seva evolució gairebé a temps real a vint països d’arreu del món. L’eina Google Flu Trends, que ja funciona des de fa temps als Estats Units, s’ha estrenat avui mateix a l’Estat espanyol. Calcula l’activitat gripal d’un país a partir de la informació sobre la malaltia que la gent consulta al cercador. Fins ara la tendència que han marcat les dades de Google, que no distingeixen la grip estacional de la grip nova, s’assembla molt a la que ofereixen els organismes sanitaris. Però la diferència és que les dades oficials no arriben en temps real sinó que, segons Google, tarden entre una i dues setmanes a fer-se públiques.
La mateixa jornada en què el Departament de Salut ha informat que Catalunya ha entrat en fase d’epidèmia per grip nova, el gegant Google ha presentat a l’Estat espanyol una eina que segueix en temps real l’evolució de la grip, Google Flu Trends. Des d’avui mateix doncs, l’eina informa que la incidència de la grip a l’Estat és “baixa”.
Cantant la internacional a la Plaça Sant Jaume de Barcelona amb motiu del Dia Mundial del Treball Digne. Una imatge de Jordi Font (ACN) que sintetitza el moment actual i evidencia la proclama d’avui dels sindicats CCOO i UGT en la reivindicació per a una millora de les condicions laborals. No és un cicle econòmic gens fàcil per la crisi que s’ha activat i que genera canvis de paradigmes laborals i socials. Potser cal reinventar-se, no espantar-nos i visionar el futur amb més esperança. Amb ganes de trobar la motivació per buscar uns temps millors, fins i tot encara que el camí no sigui fàcil després d’un període de bonança per motors artificials com la bombolla immobiliària. Els obstacles estan per superar-los però ara bé, trobo injust que els treballadors paguin ara el ritme salvatge d’aquesta economia desbocada que fins fa poc semblava no tenir control. I mentrestant, el diàleg social trencat quan més caldria unir-lo per, entre tots, avançar en la mateixa direcció. Dividits des de fa temps la patronal, els govern espanyol i els sindicats mentre l’atur es va enfilant. Que de fet, és el més preocupant.
El missatge que la nostra associació va transmetre al final de l’entrega dels Premis Blocs Catalunya. Espero que us agradi tant com a mi i a nosaltres: hi hem posat tots els valors que ens uneixen i construeixen la nostra identitat virtual i real. Creiem en la Catalunya del segle XXI.
Un reconeixement d’STIC.CAT elaborat per Albert Simó per als blocs guanyadors i també per als finalistes de la segona edició dels Premis Blocs Catalunya de Vic i un agraïment final als col·laboradors, patrocinadors i, especialment, a l’Impevic.
Premi especial STIC.CAT: Jil Van Eyle pel projecte teaming.info
Gràcies a tothom per la gran satisfacció que hem tingut els organitzadors dels II Premis Blocs Catalunya a Vic. Gràcies per l’acollida de la ciutat, el suport dels blocaires, la col·laboració de les institucions i empreses, i el reconeixement mediàtic que han obtingut els guardonats. I no té preu l’alegria que em van transmetre els companys de l’associació per la feina feta.
