Financial Times ja ho està aplicant de fa temps i ara és el The New York Times qui ha anunciat que a partir de l’any vinent establirà un sistema de pagament per accedir a una part dels seus continguts a la xarxa. És l’evident transformació de l’evolució de la “gran” premsa escrita cap a internet i el procés que, tard o d’hora, s’acabarà produint: els internautes o subscriptors hauran de pagar per tenir la màxima informació d’un mitjà (Pete Cashmore informa sobre les primeres reaccions). La migració dels diaris a la xarxa era inevitable (el britànic The Guardian, de moment, ho descarta, encara que l’aplicació de l’iPhone no és gratuïta i cobra 2,99 euros per descarregar-la) per ocupar un canal d’informació que no para de créixer a mida que es consoliden les noves tecnologies en les llars i les empreses. L’aprenentatge després del trencament de la bombolla de les .com, just ara fa una dècada, va servir d’experiència a les empreses per no aventurar-se abans de temps i facilitar l’assimilació de la “nova” lectura i el “nou” comerç.
Les editores van prenent posicions a mida que perden lectors i guanyen internautes, i intenten rendibilitzar el producte històric del paper i la tinta -més reflexiu i opinatiu- i el format digital -més instantani, universal i de consum ràpid-. L’objectiu serà el mateix de sempre: rendibilitzar les capçaleres i atrapar lectors i anunciants, però amb la diferència que la informació dividida i tan expandida ja no és encarnada per la figura d’un petit selecte grup de poders fàctics. El famós quart poder es transforma amb les noves tecnologies, suma canals en la nova era del coneixement i alhora es divideix amb l’esclat d’internet.
Música / Empty Shell # Cat Power
