El Patronat de Turisme Costa Brava Girona va anunciar dilluns en una trobada a l’aula gastronòmica del Mercat del Lleó que aposta pels blocs per dinamitzar el web i crear més interacció amb el territori a través d’un grup de professionals d’àmbits ben diversos. Jaume Marín, cap de màrqueting del Patronat, va presentar el concepte BITTS, que serà donarà nom al nou apartat del web, que el febrer passat ja va incorporar una central de reserves. Marín va destacar que confia plenament en aquest concepte per donar més dinamisme al web i al mateix temps potenciar la informació del territori que pot servir als usuaris tant de la mateixa àrea geogràfica com de fora. Personalment, vull agrair que en Jaume hagi pensat en mi per desenvolupar aquest nou concepte i hagi volgut atrevir-se amb totes les idees que han anat sorgint sense lligams. Contino pensant que la Costa Brava i els Pirineus són un enclavament únic al món i que brillen per si sols a causa del seu gran atractiu. I, ara a més, a través de diaris personals en català, castellà i anglès. L’equip inicial de BITTS estarà format per Narcís Sastre, Montse Ferrer, Assumpció Parès, Eduard Costa, Mercè Vilà-Clara, Maribel Vela, Najat Kaanache, Jordi Casassayas, Nadeia Balsalobre, Anna Vicens, Dani Chicano, Josep Guardiola, Ricard Camó i el mateix Jaume Marín. És una experiència il·lusionant formar-ne part i que servirà per tenir una finestra més destacar per persones, idees, reptes, projectes, notícies i l’emprenedoria de la Costa Brava i els Pirineus com la cuinera Iolanda Bustos, del Restauran La Calèndula de Girona, que en acabar la trobada ens va presentar la nova cervesa Gala de Flors entre altres temptacions.
Vaig disfrutar ahir al matí fent el camí de ronda entre Sant Feliu de Guíxols i la platja de Sant Pol. En conjunt, els camins de ronda són un dels valors del nostre país i que a vegades, fins i tot, penso que no llueixen com es mereixen. Després de la trista polèmica per les fotos de promoció de la Costa Brava, ara ja tot continua igual. Alguns han intentat rendibilitzar l’incendi mediàtic, la política també s’ha posicionat, mentre que altres han protegit el territori perquè no en sortís més escaldat. Per als qui ens estimem la nostra costa, va ser il·lusionant veure les reaccions d’alguns visitants i turistes quan observaven Cala Ametller. Se’ls veia rendits a la majestuositat del moment.
Encara que en som conscient m’atreviria a dir que aquests xocs reals ajuden també als qui pensem que Catalunya es troba en un enclavament únic al món i que gaudeix d’un entorn natural especial. Per això tenim aquest encant a la Mediterrània. I els camins de ronda escenifiquen els nostres valors, entre la natura, l’aigua, els arbres, les pedres, la brisa… i donen encara més valor al que hem tingut des de fa segles tot i que per desgràcia encara s’observen algunes especulacions urbanístiques massa a prop i que tan de bo hi haguessin algun dia culpables.
En mal moment ha arribat el centenari de la Costa Brava. Prou problemes econòmics tenim en aquests moments com perquè ara s’hagi afegit la polèmica de les imatges falses de promoció de la Costa Brava. I aquesta situació em dol perquè s’ha polititzat inevitablement un afer que s’ha anat incendiat voluntàriament. El problema del nostre encaix autonòmic és que, una vegada més -i en van tantes!- no tenim un país al darrere. Ni aquest sentiment en el qual potser uns i altres no jugaríem a fer-nos mal per interessos. L’error és greu però el rerefons potser encara ho és més. No m’ha agradat escoltar segons quines afirmacions, rumors i filtracions d’alguns que se n’han pogut beneficiar políticament perjudicant Esquerra. I és injust. En canvi, els empresaris que m’han raonat el cas han demostrat estar molt més a l’alçada i apostar pel silenci, tot i la impotència lògica al respecte. No és època de vaques grasses sinó de tenir seny, aquell seny català que sovint invoquem, per resoldre aquest mal moment. Perquè, en el fons, el territori continua sent el mateix d’espectacular, valorat i estimat.
Crec que la Costa Brava val molt més que la factura que ara se li està cobrant amb aquesta polèmica. I els nostres dirigents han comès un error imperdonable, però també se’ls ha pressionat mediàticament de manera injusta a canvi només d’interessos econòmics. I com que no tenim aquest país al darrera ni un sentiment chauvinista, a la nostra terra encara prevalen més els interessos que una qüestió que podríem considerar de nacional i només és autonòmica. Segurament hi han sortit guanyant altres indrets de la Mediterrània i hem fet el ridícul a escala internacional, però la marca Costa Brava continua prevalent molt més que aquests gestors que no han dimitit i els poders fàctics que només utilitzen els nostres indrets per passar-hi el cap de setmana.
L’Escala, a la primavera de 2006. O sigui, la Costa Brava tan natural com és, tal com la veiem. Sense retocs, ni inventives perquè aquest indret tan especial de la Mediterrània és únic. Foto de Miquel Ruiz.
