El concepte de World Wide Webper identificar els webs compleix 20 anys (reportatge de BBC Mundo). Són dues dècades que confirmen aquesta nova Revolució Digital que tindrà la mateixa trascendència que en el seu moment van tenir l’Agrícola i la Industrial a la història de la societat. Després d’anys d’investigació i avenços, l’invent final i “humanitzador” per part de Tim Berners-Lee ha creat aquest nou estil de vida, a través del consum, la producció, el comerç i la interacció, amb la combinació de webs tan globals com Google, Youtube, Myspace, e-Bay, Twitter, Facebook, Flickr, Foursquare, Amazon, Wikipedia, Yahoo!, Baidu… És gairebé impossible calcular la trascendència del fenomen del web en les societats més avançades i l’allau de consultes als webs, els buscadors i el consum de les xarxes socials, a més de la missatgeria. Si s’intenta xifrar en 1.700 milions de persones, o sigui el 25% de la població mundial, que són usuàries de l’univers de la xarxa, està clar que tan sols som a l’inici. Tot i l’existent fractura digital al Planeta, en les societats avançades ja és una realitat la nova era dels nadius digitals i l’esclat del mòbil com a nou ordenador personal. Un paradigma que uneix persones més connectades i a l’instant, i les fa més globals. Com si es tracté d’un nou teixit humà.
Els bessons gironins Albert i Víctor Martín han creat el projecte Spacedelta per potenciar un segment a internet que als Estats Units té molt èxit. I amb un target molt clar: “El teu web propi, sense complicacions”. Els creadors de Twitxr (una idea brillant per promoure els microblocs amb les fotos amb el mòbil), que tenen la seu al Parc de la UdG, aposten per comercialitzar un servei en línia que permet a l’usuari que pugui tenir la seva pàgina web de manera molt pràctica i sense la necessitat de tenir coneixements tècnics sobre blocs, webs i internet. La iniciativa va dirigida per al gran públic ara que s’ha consolidat internet en la societat per la seva penetració en les llars, empreses i organitzacions.
Spacedelta s’adreça a les pimes, entitats, comerços o autònoms que vulguin tenir una presència a la xarxa i no desitgen fer una gran inversió econòmica en temps de recessió. Per aquest motiu, el projecte d’aquests emprenedors gironins ofereix un servei que conté tot aquest pac: disseny, allotjament, domini, correu electrònic, posicionament en els buscadors… Una idea global que intenta que el client es pugui alliberar de tota la complexitat que suposa crear i mantenir un web en propietat per un preu mensual de 19,99 euros.
La companyia Burson-Marsteller ha realitzat un estudi per valorar l’ús de les xarxes socials d’internet que fan les 100 companyies més importants del món de les 500 que apareixen a la llista Fortune Global 500(anàlisi de Mashable). Els resultats són molt elevats pel que respecte el seu posicionament a la xarxa i l’indicador que més ho resumeix és aquest: el 79% de les cent grans companyies mundials utilitza, com a mínim, Twitter, Facebook, YouTube o els blocs corporatius per comunicar-se amb els clients i altres usuaris interessats. Segons els resultats, el 54% de les grans empreses té presència a Twitter -cada vegada té més adeptes-, el 32% ha creat un bloc, i el 29% disposa d’una pàgina activa a Facebook. Darrerament, moltes marques han experimentat un creixement explosiu en les xarxes socials i un exemple de referència és Starbucks Coffe, amb gairebé 4 milions de fans.
És una evidència més del creixement de les xarxes socials a nivell virtual i la constatació que progressa el model de negoci per la comunicació tan directe que es genera entre l’emissor i el receptor. Hi ha moltes estadístiques més interessants en aquest estudi, que demostra que als consumidors realment els agrada col·laborar amb les empreses a través dels mitjans de comunicació social. A més, la interacció és pràcticament a cost zero i sense intermediaris. Ara bé, cal saber trobar el procediment adequat i entendre com funcionen aquests nous vincles.
La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:
- Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.
- Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.
- Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.
- Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.
- Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.
Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.
El ganxó Jordi Ramot, amb seu projecte Wikiloc, acaba de ser escollit per El País Semanal com un dels cent homes i dones iberoamericans que han destacat en el 2009. Un reconeixement que és un gran elogi internacional, després del rebut fa poc temps per National Geographic. Ramot, que destaca per la seva humilitat i constància, ha cregut sempre en aquest projecte de viatges 2.0, amb més de 100.000 rutes exposades d’arreu del món a la xarxa, i és una sort que s’hagi incubat al PCiT de la Universitat de Girona. Ara és hora de rendibilitzar i potenciar encara més aquest repte perquè pugui continuar creixent. Són projectes que reforcen la nostra identitat local en aquest món TIC cada vegada més global. Una cop més Jordi, moltes felicitats, molts ànims i endavant amb Wikiloc!
Finalment, ha estat Rodríguez Zapatero qui ha tancat la polèmica sobre el possible tancament de webs i blocs en la nova llei del govern espanyol, en anunciar que “la xarxa, no es toca” (mentre el PP si abona, és clar). Cop de puny damunt la taula de Zapatero per frenar el nerviosisme i la rebel·lió dels blocaires, però al mateix ha deixat en evidència una ministra de Cultura que no ha entrat amb bon peu en el ministeri. La pressió dels blocaires era cada vegada més evident i la ministra no ha sabut planificar, de moment, la futura llei del cinema i la pirateria a internet. És Zapatero qui ha avisat que, frenat el problema, la previsió és que es “es tocarà la norma”. Sinde desautoritzada i una teca negra més en la seva curta trajectòria, que ja va quedar ràpidament en evidència en copiar el seu currículum ministerial de wikipedia. Fins ara, a la Unió Europea no existeix cap norma de caràcter legal i només a l’Estat francès s’ha creat un tribunal administratiu especial per lluitar contra la pirateria. I és que sobre les descàrregues el principi ha d’estar ben clar: no hi ha d’haver reestriccions sempre que ho decideixin les autoritats legals. I respecte la propietat intel·lectual, que és un tema més complex, estic d’acord que cal respectar-ne els drets, establint sempre un codi que sigui transparent i marqui unes pautes.
I mentre la polèmica s’ha tancat però, probablement, continuarà quan es torni a obrir el debat, González-Sinde ha quedat tocada i és un símptoma més de què els´”fitxatxes” no polítics de Zapatero per a càrrecs ministerials no tenen massa recorregut. El mateix ha passat fa pocs mesos amb César Antonio Molina i Bernat Soria, que fins i tot tenien ganes de ser rellevats.
El comerç electrònic va facturar 4.700 milions d’euros a l’Estat espanyol el 2007 i va suposar un augment del 71,4% respecte l’any anterior. Aquest registre confirma la consolidació del comerç electrònic a la nostra societat i que ens trobem en un dels estats d’Europa on més ha augmentat. Per tant, ja ens podem comparar a altres països capdvanter en l’e-comerç com Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia. Tot i que és cert que el sector ha acusat la crisi aquest any i els resultats, tot i ser favorables, baixaran en aquest 2008.
L’augment del comerç electrònic va en detriment de les compres tradicionals i és lògic que hagi tingut aquest augment a causa de diversos factors. Les raons principals són la percepció entre els usuaris d’una major seguretat a la xarxa, la penetració de millors connexions a les llars (des d’on es realitzen el 84% de les compres) i l’adaptació dels joves d’entre 25 i 35 anys a la xarxa. Però també n’hi ha altres importants a tenir en compte:
- L’educació rebuda per les entitats bancaries en línia.
- L’èxit de la compra de vols i viatjes.
- L’Mp3 com a nou format de música entre els joves, que facilita que s’acustumin a descarregar música i, ara, paguin per tenir-la.
- Botigues considerades outlets.
- Grans portals com Amazon i eBay, que han fomentat les vendes a preus interessants.
- La nova generació digital demostra el seu poder adquisitiu a través de les TIC.
